En explicar el problemes que va tenir Sant Ignasi amb la Inquisició durant els anys que va ser a Salamanca i Alcalá, en Xavier Melloni distingeix entre tres tipus de comunicació: l’interrogatori, la predicació i la conversa.
“El contrari d’una conversa és un interrogatori, on l’interlocutor és assetjat per la pressió de determinades preguntes que no el tenen en compte com a persona, sinó que el converteixen en un mer objecte del qual cal extreure informació.
En la predicació hi ha quelcom de preconcebut que cal comunicar i una asimetria entre el que parla i el que escolta.
En la conversa, en canvi, s’estableix una relació d’igual a igual, on la veritat es va desvelant poc a poc. En la qualitat i fecunditat de l’escolta compartida es va donant una claredat que al principi no existia. Una conversa veritable es converteix en una teofania …”
J. Melloni Éxodo y éxtasis en Ignacio de Loyola. Una aproximación a su autobiografía cap. 9
En Xavier presenta aquestes tres formes de comunicació en un context de persecució. Però en altres contextos l’interrogatori és necessari. Per exemple, els psicòlegs, els metges, els advocats, els jardiners o els arquitectes han d’interrogar els seus pacients/clients per treure’n dades i poder ajudar-los.
També hi ha contextos en què la predicació és necessària. Un professional o un especialista han d’explicar els seus coneixements a les persones que no els tenen però que se’n poden beneficiar. Un adult ha d’explicar a un infant per què ha pres una decisió que l’infant haurà d’obeir.
Finalment, hi ha contextos en què la conversa és l’adequat. Perquè implica els interlocutors d’igual a igual, i a més comparteixen quelcom més que coneixements tècnics: també com afecta a llurs vides la situació que comparteixen. Així, la conversa ajuda a anar fent emergir “una claredat que al principi no existia”. I aleshores les respostes a la situació tenen “qualitat i fecunditat”.
Com portar endavant en la pràctica una conversa? L’Anneleen Franssens, psicòloga, dona consells per a una escolta comunicació profunda que són aplicables a la conversa:
- Dedica tota la teva atenció a la persona que parla.
- No t’asseguis al davant de l’altra persona fent-li front directament: això significa domini sobre l’altre.
- No creuis el braços: denota tancament respecte a l’altra persona.
- Fes preguntes obertes: no de les que es responen amb un “Sí” o amb un “No”.
- Quan l’altre parla, no l’interrompis.
- No expliquis massa coses de tu mateix.
- No jutgis el que t’expliquen, ni minimitzis les emocions o els problemes que l’altre et comparteix.
- Deixa espais per al silenci.
- Abans de respondre a quelcom que l’altre ha dit, assegura’t que l’has entès: repeteix el que et sembla que ha dit i demana-li si l’has entès bé.
- No amaguis els teus dubtes: comparteix-los i no amaguis vacil·lacions, que mostren que busques les paraules precises.
- No ofereixis solucions molt ràpidament.
- Agraeix a l’altre que hagi compartit amb tu les seves vivències.
Els qui intervenen en una conversa seguint pautes com aquestes, van superant reaccions impulsives i opinions superficials per apreciar profundament els altres participants; mostrar-se mútua empatia; i poden oferir-se mútuament paraules clarificadores i consoladores. En resulta una conversa, que és, segons en Xavier, teofania: manifestació de Déu. Teofania pot voler dir, en aquest context, que els qui conversen accedeixen al nivell més profund d’auto-consciència, de comunicació entre ells i de relació amb la situació que estan vivint. Accedeixen a l’harmonia.
.............................
· “L’èxit d’una intervenció depèn de la condició interior d’aquell/a que intervé.” (Bill O’Brien, ex-director general de Hanover Insurance)
“Unir-se és, en qualsevol cas, emigrar i morir parcialment en allò que estimem.” Pierre Teilhard de Chardin, teòleg.
“Déu és l’interlocutor invisible i anònim de les nostres converses més íntimes.” Victor Frankl, psicòleg.
..............................
· En quines trobades recents identifiques que hi ha hagut interrogatori? El consideres legítim o il·legítim?
· En quines trobades recents identifiques que hi ha hagut predicació? La consideres legítima o il·legítima?
· En quines trobades recents pots reconèixer una conversa? Quines accions de les que proposa Anneleen Franssens s’han donat més? Quins nivells d’harmonia creus que s’han aconseguit?
