A casa nostra és avui, dilluns 14 de setembre, però ja en algunes comunitats autònomes de l’Estat i en altres països veïns han començat les classes en l’ensenyament reglat.
Un munt d’incerteses: les mesures de seguretat que convé instaurar; si hi haurà o no prou recursos humans; si l’activació d’aquest àmbit de relació social, l’escolarització, influirà en la difusió de la pandèmia; què haurem de fer si tornem enrere en el control de la difusió de la malaltia… Massa perquès.
En realitat, no vull entrar-hi… No tinc prou competències per valorar si s’està fent el que convé o no. Vull suposar la bona voluntat de tothom: dels docents, dels polítics, de les famílies, dels estudiants, dels sanitaris… I, sobretot, prego perquè tot vagi bé.
El començament de curs al setembre 2020 realment és únic: mai hem viscut un com aquest. Per altra part, es tracta de la mateixa experiència de cada any, amb alguns ingredients que no canvien: noves coses a aprendre; personetes, com esponges, que tot ho absorbeixen; docents, que volen “e-ducere”, fer emergir de l’altre el seu potencial; famílies, que comparteixen amb professionals la tasca de formar i fer créixer integralment homes i dones.
I em ve a la ment Jesús, “mestre bo”, com li va dir aquell home important (Lc 18,18). Que tots aprenguem d’Ell, de les seves actituds, paraules i accions, a ser bons alumnes, bons professors, bons pares i mares.... a ser bones persones.
