Aquestes darreres setmanes de Quaresma estem resseguint grans images, que ens planteja l’evangeli de Joan sobre Jesús, el Senyor. Fa dues setmanes vèiem en el diàleg amb la Samaritana, que Jesús és font de l’aigua viva. La setmana passada amb la guarició del cec de naixement, que Jesús és la llum del món. Avui, amb la resurrecció de Llàtzar que Jesús és la resurrecció i la vida.
No entrarem en tots els detalls de l’evangeli, que serien molts i tots ells ben profunds, sinó que ens fixarem en el missatge que les lectures d’avui ens ofereixen en aquest temps de preparació per la Pasqua.
1) «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar»
Jesús és presentat com la ‘resurrecció i la vida’, i aquest és el missatge principal de l’evangeli d’avui. Que Jesús és el Senyor, la font de vida, en qui ens hem d’acollir per ser vivificats. No és un simple exemple de bona persona que indica camins de saviesa o de convivència. Jesús és presentat com a font de vida: “Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més. Ho creus, això?” Pregunta forta, que podem sentir adreçada a nosaltres, especialment en els moments difícils com els que vivim, de confinament, però sobre tot de notícies més o menys properes que ens preocupen tant…
Avui els textos ens parlen de Jesús com a font de vida, i sembla que això ja seria molt. Però curiosament, no es tracta només de deixar que Jesús faci. Ell ens demana quelcom important: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar».
I és que potser l’evangeli no ens diu només que Jesús és la vida i la resurrecció, que és la nostra esperança. Potser ens diu també que hem de confiar, hem de ‘deslligar’ els lligams de la tristor, de la desesperança, de l’evidència de la mort (ja feia pudor, diu el text…). Potser l’evangeli avui ens demana més del que pensem: ens demana un acte de confiança ben gran i generosa: «Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar»
Quins lligams de tristor, de desesperança, de por, de desànim tinc i he de deslligar i deixar que marxin?
2) Confio en la paraula del Senyor, la meva ànima hi confia.
El salm és un magnífic text per meditar, pregar i fer nostre, gairebé memoritzant-ho per acudir a ell en els moments de desànim i desconfiança. És un preciós himne a la confiança i a deixar-nos acaronar pel Déu de la vida.
Amb els matisos de qui se sent en un abisme i sense escolta per part de ningú:
“Des de l'abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica”
Amb els diversos matisos d’autoculpabilitzacions en les que a vegades caiem:
“Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte”
Amb els matisos de l’espera impacient:
“Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí”
Però, amb tot això, el salmista troba en el fons del seu cor una profunda confiança : “Confio en la paraula del Senyor.
La meva ànima hi confia”
Potser aquest salm ens pot acompanyar en els temps de desesperança, d’angoixa o tristor… i ens pot animar a trobar, en el fons del nostre cor, aquell bri d’esperança que el Senyor sempre vol que trobem. Perquè és Ell la font de la vida i de l’esperança.
3) Aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals
Tot el que hem vist està molt bé: Jesús va passar donant vida. El salmista sap trobar en el fons del seu cor un bri d’esperança que no havia deixat apagar. Però ens podem preguntar: de què em serveix que Jesús fes tornar a la vida a Llàtzar, o que ell mateix ressuscités? En què m’afecta això a mi? Són històries passades que no tenen efectes sobre la meva vida?
La resposta ens la dona la segona lectura d’avui, que podem llegir en aquesta clau: la resurrecció de Jesús m’afecta i m’importa molt perquè el mateix Esperit que va ressuscitar Jesús és el qui habita en el meu cor i qui em fa avui la promesa de vida que desitjo.
Ho diu sant Pau preciosament i forta:
“si habita en vosaltres l'Esperit d'aquell que va ressuscitar Jesús d'entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell que va ressuscitar el Crist d'entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals”
Si hem dit que valia la pena ‘memoritzar’ el salm, saber-ho ‘per cor’ com diuen en francès, potser també cal que aquestes paraules de sant Pau les passem al cor, i les tinguem sempre allí, com a llum d’esperança en la foscor.
Que aquest diumenge, dia del Senyor, ens ajudi a viure la setmana santa que ja s’acosta, i que viurem aquest any de manera ben diferent, i sobretot que considerem que la Pasqua que celebrarem de Jesús, és també la nostra Pasqua.
Que així sigui.
