Tot va començar en les actuacions de Treball de Carrer a la Fundació Arrels Sant Ignasi. Jo anava sentint amb ells una força interior, un buidament de mi... que sortia d’allí amb joia i alhora impotència per aquella situació paupèrrima i inhumana. A continuació, tenia la necessitat de recollir-me en una església i pregar. Esperava els dijous amb una alegria immensa. Jo no sabia el que em passava.
Més endavant, he anat descobrint que aquella vivència ha estat una experiència fundant, on sentia la Presència de Déu, del Misteri, de l’Amor rebut. Així va néixer en mi la descoberta de la divinitat, de la Font de Vida. Aquesta experiència viscuda em fa que la relació amb els més marginats, els sense sostre i sense llar, sigui una vivència d’Amor, de Donació, d’Amistat. És on jo sento la Felicitat entesa com la Pau i el Benestar amb un mateix. És l’essència de la meva vida. Són el meu tresor, el sentit de la meva vida.
Actualment, al Centre Obert, on juguem, riem, parlem... vaig sentint amb ells una relació de reciprocitat. On els éssers es troben, on les vides es complementen, on la misèria, la caritat i la misericòrdia tenen nom.
Estic aprenent amb ells a posar en pràctica l’escolta activa, la base de tota relació. A empatitzar, tasca difícil. A sentir el dolor, no amb resignació, sinó com a lluita per la dignitat de la persona.
Un dia li vaig dir a un noi: “Ara has recobrat la dignitat” i ell em va respondre que la dignitat no l’havia perdut mai. Havia viscut molts anys a la llera del riu, albergs... i ara ha aconseguit un pis per a ell.
Un altre dia, entràvem al centre amb un noi de religió musulmana, ben begut, i em diu sense més ni més: “Dios también está conmigo.” Em va deixar sense paraules, però em va sortir: “Claro que sí. No lo dudes.”
En aquestes converses hi ha tanta profunditat de Vida, que fan que el creixement personal vagi essent més humà.
I d’aquestes relacions ha nascut l’eterna necessitat de conèixer a Jesús, de llegir la bíblia, d’entendre-la, de cercar a Déu...
https://www.arrelssantignasi.cat/
