Hi ha riscos que valen la pena. Jugar-se la vida per una estupidesa, seria de persona immadura. Però un cop estàs segur que allò que hi ha dins té molt valor i només podrà sortir arriscant el tot pel tot, cal actuar.
Les nous són caixes hermètiques guardant un fruit ben preuat. Per arribar a assaborir-ne el més important, s'ha de ser valent i trencar la nou. Rebentar allò que des de fora ho semblava tot. Comprar la perla fina o el camp del tresor de l'evangeli. Esclafar la closca de la nou sembla un acte antinatural, com el fet que una llavor hagi de morir, i en canvi sense això és impossible que germini. També sacrificar quelcom preuat a la vida (benestar, somnis, temps...) per tal d'apostar per allò que és més important i val la pena, allò que ve de dins i ens teixeix les entranyes, com els plecs interns d'una nou... aquest sacrifici dona vida a un mateix i als altres.
Quina closca porto, amb la que em protegeixo com les nous? Com podria rebentar-la i alliberar tot el tresor que Déu ha posat dins meu?
