Passo per les voreres i coneixent la història i algunes cultures i països, m'adono del regal que seria normalitzar una vida on les dones i els homes circulin lliurement i amb certa seguretat pels carrers, per escoles, per institucions i empreses... Encara ens queda tant per recórrer... tant! Mirant en femení el món, un sofriment emergeix en moltes realitats i països, silenciat: sota peces de roba, sota prohibicions discriminatòries, sota cosificació publicitària, sota plecs de carn als prostíbuls, sota rols servils, sota exclusió en les decisions, sota sous indignes, sota imatges culturals inferiors, sota pressió, culpa i càstig...
Tants silencis que parlen. Escoltar i seguir Déu és també aquesta mirada femenina de la realitat, on no callem més davant del que li resulta intolerable, davant d'allò que espatlla el seu projecte de dignitat per a tota dona i per a tot home, el Regnat de Déu, davant d'allò que carrega l'insuportable a les espatlles d'elles.
Que el tracte de Jesús amb les dones, de gran dignitat (subratllant el valor de les viudes, obrint-se a que siguin deixebles com els homes...), valorant-ne la formació (Maria davant de Marta), fins a confiar en elles com a primeres missioneres de la Resurrecció, pugui esborrar de l'Església tota estructura opressiva i discriminatòria envers les dones. Preguem que Déu ens inspiri els millors camins en aquests canvis per seguir més autènticament a Jesús.
