Les bombolles són estranyes: un medi dins d'un medi. Aire dins d'aigua. Sembla que pertanyin a un altre món, un context divers, com si no hi haguessin de ser, són alienes al medi de l'aigua. Però en canvi, si ens imaginem nedant dins de l'aigua, necessitem el que contenen les bombolles per viure. Tampoc és el nostre medi l'aigua, i per tant, talment bombolles d'aire, ens necessitem unir, formant bombolles més grans, per a poder resistir, respirar.
Això succeeix als grups humans. Hi ha "estranys" que aterren dins un medi que no és el seu. Refugiats pel món, immigrants al país, diferents a classe, nous a la feina, desconeguts al grup d'amics... Necessiten sobreviure, no saben com. Els fa falta trobar bombolles que els permetin viure en un medi aliè com aquell. Potser abans d'aprendre la vida de l'aigua els faltarà unir-se a moltes bombolles d'aire. Necessiten respirar el que fins ara els donava vida, el seu medi!
Déu nostre, dona'ns el do de l'acollida, el do de ser bombolla d'aire per als qui s'ofeguen en un medi que no és el seu. Educa la nostra sensibilitat, embelleix la nostra cura per tot aquell que reclama un lloc i dignitat però se sent perdut. Que siguem capaços d'oferir allò que necessiten, de fer-ho amb amor. Amén.
