Tots tenim mancances. Ens ha faltat una infantesa diferent, un referent per créixer, o una formació adequada, o unes amistats millors, o una fe més robusta, o una salut més resistent... Les mancances ens deixen buits per dins, i a vegades, si aquest buit no s'omple i només l'habita l'aire, fa mal i no pesa, la vida deixa de tenir sentit.
És com un motlle: buidat per dins, sembla una sobra inútil. Sostenint-la a la mà no pesa, perquè li falta matèria, té mancances. Però aquestes mancances, quan es posen al servei de l'Artesà que les omple de matèria, CREEN. Creen figures, però també històries precioses d'entrega, creen futur a d'altres vides, creen literatura i pintura, creen música i expressions belles i diverses... Només falta que posem les nostres mancances al teu servei, Déu meu, abraçant el món que trobem al dia a dia, com el motlle abraça la matèria. Si no soc prou buit, Pare, buida'm tu, prepara'm. Fes-me motlle per als altres.
