El text es prestaria a una colla de consideracions de tipus moral: la pena de mort, la màniga ampla de la llei amb el còmplice, el rigor masclista. Potser aquest vessant moralista va considerar excessivament laxa o perillosa la postura de Jesús, cosa que explicaria que aquest text falti en alguns còdexs, tot i que alguns deixen en blanc l'espai que ocuparia (!).
Però en el context evangèlic, el fragment aporta una llum nítida sobre qui és Jesús i quina és la seva forma de dur endavant el Regne del seu Pare. Segons pròpia confessió, no ha vingut a condemnar el món, sinó a salvar-lo. (Jn 12,47b. És el pastor que cerca l'ovella perduda fins donar-hi la vida, és el crucificat company del bon lladre per dur-lo al Paradís.
La setmana passada, a la paràbola del fill pròdig, se'ns descobria la manera de ser del Pare. El fill gran retratava els fariseus. Certament no retratava Jesús que, en realitat, és el vertader germà gran que porta el petit al Pare, donant-hi la vida.
Cal veure l'escena, Jesús ajupit entre aquells prohoms escrivint amb el dit a terra. Què escrivia? Per la reacció sabem que els acusadors s'anaven sentint al·ludits des dels més grans en avall. L'evangelista ja ho ha fet constar: Jesús no necessitava que ningú li digues què són els homes: ell sabia prou bé què hi ha en el cor de cadascú (Jn 2,25).
Emociona el breu diàleg de dignitat i tendresa amb què acaba el relat. Jesús es posà dret i li digué: -Dona, on són? Ningú no t'ha condemnat? Respon ella: -Ningú, Senyor. Ell li diu: Jo tampoc no et condemno. Vés-te'n, i d'ara endavant no pequis més.
A la carta als filipencs el mateix Pau és com una glossa o final feliç de la narració. Ell, el perseguidor i potser l'apedregador de cristians, és atrapat per Jesús: Saule, Saule, per què em persegueixes? Aquella trobada desencadenà un apassionament descrit amb vigoria en la lectura segona.
En efecte, Pau perdonat ho dona tot per tal d'adquirir el valor fonamental, el coneixement de Jesús, el seu Senyor (recordem el reconeixement de la dona). I afegeix: El meu desig és conèixer Crist i experimentar el poder de la seva resurrecció, compartir la seva passió i configurar-me a la seva mort, per poder arribar finalment a ressuscitar d'entre els morts
Aquesta és l'experiència pasqual que desgranem dia a dia en el camí de la quaresma, especialment durant la quinzena de passió. No penséssim que és impossible. Només cal unir-se a l'expectativa de Pau: corro amb l'esperança d'apoderar-me de Crist; puc fer-ho, ja que Jesucrist s'apoderà de mi (Fl 3,12b). Ja no sóc jo qui visc; és Crist que viu en mi... em va estimar i es va entregar ell mateix per mi (Ga, 2,20).
