“No t’oblidis dels pobres” va ser el primer que va sentir el Cardenal Bergoglio, quan va saber que era el nou Papa, de part del seu col·lega de Sao Paulo.
Es una molt bona consigna per a un Papa i per a tot cristià, talment com si l’encàrrec vingués del mateix Jesús.
En la pregària, tampoc no ens oblidem dels pobres. Avui, en especial, et proposo aquesta atenció en vers ells en el menjar, un hàbit ben quotidià. Si cerquem pregar en tota ocasió, més encara en el més primari per a viure totes les altres ocasions.
Em recordo dels pobres quan menjo i mai no dono per evident que a taula hi ha alguna cosa per dur-se a la boca. Com un petit miracle, el pobre acull el que té amb un profund agraïment a Déu perquè avui sí que n’hi ha. Demà, no ho sabem. Si, a més, tenim a casa petits que depenen del que haguem aconseguit per a tots avui, l’acció de gràcies arriba a estremir. Es per això, que agraeixo com un pobre els aliments que ara anem a prendre.
Els agraeixo i els beneeixo. Perquè el menjar serà ocasió de viure com és Déu present en els fruits de la creació, en aquells que els han recollit, en els que els han preparat i condimentat finalment, fins arribar a aquell obsequi. Beneir els aliments em prepara per al que va fer Jesús amb el pa i el vi: partir-los i repartir-los.
Si tinc la sort o la iniciativa de servir els altres, faig arribar una part a tots i a cadascú dels que són a taula. D’una forma justa, adequada i delicada. Finalment, me’n serveixo jo també. A tots i a cadascú arriba aquest aliment que ens permetrà viure per dur el Regne de Déu al fragment de jornada que som a punt de començar.
I en aixecar-nos de taula, agraïm que Déu s’ha fet present en aquells instants, en aquell àpat, en aquella fraternitat que ens duu a ser més companys.
