Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent. Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare. Així que el Senyor la va veure, en sentí compassió i li digué:
—No ploris.
Després s’acostà al fèretre i el va tocar. Els qui el portaven s’aturaren. Ell digué:
—T’ho mano: jove, aixeca’t.
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare. Tothom va quedar esglaiat i glorificaven Déu dient:
—Un gran profeta ha sorgit entre nosaltres.
I també:
—Déu ha visitat el seu poble.
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.
