A la cua. Així et poses en el supermercat, a la carnisseria, al forn de pa... I si no n'hi ha, dius: qui és l'últim? Quan algú aixeca el dit, somrius discretament però amb afecte, perquè saps que aquella persona t'ha integrat: ara ets del grup. De fet, n'ets també l'últim, perquè et poses darrere d'ell/a.
Jesús, a la cua del baptisme va voler posar-se darrere dels últims (pecadors i rebutjats socials) perquè li fessin un lloc, l'integressin en la societat dels exclosos.
També a la nostra vida la invitació del Regne de Déu, el Regne dels exclosos i dels últims, vindrà per posar-nos al final de la cua, i fer que ells ens obrin la porta. Quin indigent, quina lesbiana, quin immigrant t'ha integrat, a tu? Qui t'ha obert la porta a la societat dels exclosos, dels preferits de Déu?
