Aquest és un verb inspirador durant les festes de Nadal. Significa molt més que abrigar algú, vol dir tapar-lo amb amor i delicadesa perquè no passi fred, fer que la roba li abrigui bé, pensant especialment en qui es troba al llit.
Contemplem avui l'escena del pessebre, com Maria i com Josep devien acotxar Jesús amb el que trobaven. Parem-nos a assaborir aquest amor, aquest gest i les entranyes que el motiven. No podem arribar a sentir el mateix de Déu Pare amb nosaltres? I si ho hem experimentat, som capaços ara d'acotxar els qui dormen a la intempèrie del fred en el món? A qui estic acotxant, durant l'any, amb amor, cada dia? Aquesta pot ser una entranyable missió d'aquest 2019: acotxar.
