El vostre cor es va posar a caminar vers Déu
igual que els vostres passos es dirigien a Betlem.
Buscàveu i Déu guià la vostra recerca
des del moment en què la vàreu començar.
Buscàveu la salvació,
la buscàveu al firmament del cel,
però també als vostres cors; en el silenci
i en les preguntes que els homes us posaven.
Quan, arribats al costat de l’Infant,
us agenollàveu davant seu,
li oferireu l'or del vostre amor,
l'encens de la vostra veneració,
la mirra dels vostres patiments
davant la Faç del Déu invisible (...).
I tu, arrisca tu també, i viatja cap a Déu!
Anem, posem-nos en camí!
Oblida el passat, està mort!
El que et queda és el futur.
Mira doncs endavant:
la vida és allà, plena de possibilitats,
sempre podem trobar Déu,
cada dia n’és una possibilitat.
Un àtom de realitat sobrenatural
val més que els nostres somnis més grandiosos:
Déu és l’eterna joventut i no hi ha lloc
pel fatalisme al seu Regne!
Inspirada en un text de Karl Rahner
