Un diari comunista editat a França, L’Humanité, es feia ressò, a mitjans d’octubre, de la “globalització de la indiferència”, a partir d’una homilia del papa Francesc a Lampedusa. Sorprèn que una publicació d’aquesta ideologia reculli el pensament del Papa actual i en faci objecte de debat. Dedicava dues pàgines a aprofundir sobre la indiferència i la seva extensió, i sobre l’hospitalitat, necessària per combatre aquesta xacra.
Quatre filòsofs hi expressaven els seus punts de vista. Uns mostraven les seves reserves davant el diagnòstic papal, argumentant que l’expressió “globalització de la indiferència” suposa una intenció política, econòmica i social i, fins i tot, l’existència d’una mena de conspiració per escampar-la. Deien també que a la nostra societat són nombroses les maneres de cooperar en l’acció, les quals dibuixen un contraimperi solidari. D’altres afirmaven que aquest fenomen és tan vell com el món i que la intensificació de la circulació de persones, béns i serveis, i també d’informació, no ha pas reforçat les solidaritats col·lectives. Cap al final del text un dels filòsofs interrogats parlava de la necessitat de tornar a polititzar l’hospitalitat amb la convicció compartida de l’idèntic valor de tota vida.
La fotografia que acompanyava el text era ben expressiva: en una platja de Fuerteventura, dos anys i mig enrere, un immigrant avançava a quatre grapes. Mentrestant, tres persones, no gaire allunyades d’aquell home, estaven assegudes damunt la seva tovallola i conversaven entre elles amb un aire distès, sense mirar-lo.
Les apreciacions del papa Francesc, lamentant la indiferència i expressant la necessitat de l’hospitalitat –l’Església ha de ser hospital de campanya, ha dit– no han pas estat opi per al poble. Ben al contrari, han suscitat l’interès de persones properes al pensament de Marx, que les han utilitzades com a palanca per construir discursos ben interessants i que fan pensar.
