Imagina seriosament que marxes de la feina. Imagina seriosament on t’agradaria marxar. I després pregunta’t seriosament: Quins canvis faràs a la teva feina actual perquè les coses segueixin funcionant bé – o potser millor- sense tu? Quin tipus de persona posaràs enlloc teu? Quines funcions li faràs delegar en altres? Quines funcions demanaràs que li atorguin, que ara no tens? Quin estil de relació el convidaràs a tenir amb els companys i companyes de treball – els de dalt, els de sota, els del costat? Quines tasques li senyalaràs com a prioritàries, i quines li senyalaràs com a secundàries? De què estaràs satisfet d’haver fet? De què et penediràs d’haver fet? De què et penediràs de no haver fet? Què hauràs volgut fer diferent? A qui agrairàs què?
Imagina seriosament que marxes de la teva ciutat o del teu país: del teu grup d’amics, del teu barri, de la teva associació, del teu compromís cívic o polític. Imagina seriosament on t’agradaria marxar. I després pregunta’t seriosament: Com prepararàs la partida? A qui encarregaràs què? De què estaràs satisfet d’haver fet? De què et penediràs d’haver fet? De què et penediràs de no haver fet? Què hauràs volgut fer diferent? A qui agrairàs què?
Imagina seriosament que has de marxar de casa teva. I després pregunta’t seriosament: Com prepararàs la sortida? A qui encarregaràs les tasques essencials que cal seguir fent? Quines feines que fas podrà fer-les algú altre? Quines tasques que fas no canviaran la vida de casa teva perquè al cap i a la fi no són tan importants? De què estaràs satisfet d’haver fet? De què et penediràs d’haver fet? De què et penediràs de no haver fet? Què hauràs volgut fer diferent? A qui agrairàs què?
Potser sí que has d’anar allà on has imaginat seriosament que vols anar. Potser sí que has de marxar de tots aquests llocs. O potser només d’alguns. O de cap.
Però haver imaginat seriosament que en marxes et farà tornar en (alguns d’) aquests llocs d’una altra manera. Tal vegada amb una mica més de gratitud perquè ara saps tot el que n’has rebut. Tal vegada amb una mica més de lucidesa perquè ara saps el que és important i el que no ho és tant. Tal vegada amb una mica més d’humilitat perquè has descobert el que no has fet bé, i finalment que no ets tan imprescindible.
..........................
“Vés-te’n Anton, que el qui es queda ja es compon.” (Refrany popular)
“La diferència entre donar-ho tot i donar-ho gairebé tot és infinita.” (Marc Vilarassau, jesuïta)
“Perd-te, perd-te,
i escapa’t d’aquest núvol negre,
d’aquest núvol que et tanca.
Aleshores veuràs la teva pròpia llum
com una lluna plena radiant”
Rumi El núvol negre
.......................
· Imagina seriosament que marxes de la feina.
· Imagina seriosament que marxes de la teva ciutat o del teu país.
· Imagina seriosament que has de marxar de casa teva.
