A l'estiu una de les activitats més divertides de les platges és fer castells de sorra. Hi ha gent que hi té molta traça, i acaben creant veritables obres d'art... sap tant de greu després haver de destruir-les! Potser tot plegat ha merescut unes bones fotos, però a banda d'això l'únic que perdura és el temps gaudit: imaginar, edificar, curar els detalls, compartir amb d'altres...
Déu meu, avui passava per la platja i tot contemplant-ne un em preguntava: i si jo visqués com si tot fos un castell de sorra? Tinc diners, però aviat seran pols de la platja. Tinc casa, amics, somnis... però si no m'espavilo a fer alguna cosa que valgui la pena, arribarà l'hora de "marxar de la platja" i llavors el primer que passi ho enderrocarà tot. Inspira, Déu viu, algun castell que valgui la pena, que perduri en els cors dels qui m'envolten... que construeixi Regne.
