Al turista se'l veu freqüentment enregistrant-ho tot amb el mòbil: fotografiant les visites, els carrers, obtenint llargs vídeos de cada explicació... El peregrí, en canvi, s'ha desposseït de la necessitat de capturar i acaparar experiències. Ell prefereix viure les experiències tal com són. Gaudir d'elles, captar amb els sentits l'"ànima" de la gent que l'envolta, de la ciutat... Al final, el turista té un disc dur més ple de fitxers. El peregrí té un cor més ple de noms, anècdotes, vivències. El turista té més. El peregrí és més feliç. Déu ens convida a assaborir la vida: ens dediquem a gravar moments, o bé procurem viure'ls en plenitud?