Jo crec... en el perruquer

Genera més confiança el tatuador que el lampista, més el Papa que l’escola, i més Europa que la política nacional. Ho fa saber el curiós portal de notícies bones “Buone Notizie”, www.buonenotizie.it

Els estudiants de la Universitat italiana d’Insubria https://www.uninsubria.it/ han realitzat una enquesta sobre la confiança, on han participat 1.106 persones. La família, amb un 89% és la institució que guanya i demostra com els italians segueixen fidels i lligats als valors familiars. Fins aquí no hi ha novetat, ja ho sabíem. És més curiós quan analitzem les dades sobre les professions.

Pel que fa a figures professionals, s’atorga més confiança al tatuador que al lampista o el cangur dels fills. Els polítics a Itàlia estan en un 2%, el metge, els científics, els farmacèutics i els professors, per sobre de tot. Després venen psicòlegs, professors universitaris (20%), cuiners (19%) i ja per sota magistrats (10%), periodistes (8%) o tatuadors (7%). El perruquer genera més confiança que el periodista.

Pel que fa a les institucions, a Itàlia guanya la família, els bombers, l’acadèmia científica, el Papa, el voluntariat, la Universitat, la política, l’exèrcit, l’escola i el sistema sanitari. Les institucions europees i religioses estan molt per sota.

La confiança per tant està en la família i en el metge, en allò més bàsic, més primari si volem.

El Papa és vist pels italians com un “innovador a l’Església”, capaç de reformar una “institució dèbil” com l’Església. La política, en canvi, està literalment per terra. A més, es critica la ingerència política sobre la llibertat de les institucions i dels mitjans.

Una societat no es pot aguantar només amb els meravellosos o complexes llaços familiars. Reforçar la confiança en el voluntariat, les institucions religioses, educatives o culturals és tasca de tothom.