...mirar como todos los bienes y dones descienden de arriba... así como del sol descienden los rayos [Exercicis Espirituals 237]
És a Salamanca on em donaren un consell sobre el moment adequat per prendre el sol: “mai ho facis en els mesos que contenen una “r””. Això volia dir que entre setembre i abril, és perillós exposar-se al sol perquè, tot cercant vèncer el fred, tendim a prendre el sol sense protecció. A l’estiu, en canvi, la calor ens fa més assenyats amb les hores de sol i ens protegim millor.
La sensació de benestar que ens proporciona, en algunes ocasions, exposar-nos al sol, fa que Sant Ignasi utilitzi aquesta metàfora per parlar de l’acció de Déu sobre les ànimes: així com del sol davallen els raigs... així tots els béns.
Ves a saber si Ignasi no té en ment l’acció balsàmica de l’astre rei quan anomena con-solació a tot augment de fe, esperança o amor. I, en canvi, l’estat espiritual que s’hi oposaria és la de-solació. Ves a saber.
Quan frisem per entrar en l’espai sagrat, alguna cosa hi ha d’aquest anhel dels raigs de sol. Els cerquem i ens acaronen, ens inunden, ens il·luminen i ens transformen.
Dit això, també som ben conscients que no podem mirar fit a fit al sol. No hi estem preparats. Ens faria mal. Per això, seguint el símbol que et proposo, com ajut a la pregària mira de trobar el Senyor en el seu reflex al teu voltant o damunt teu.
Si estàs amb altres persones, cerca Déu que il·lumina cada vida. Si estàs envoltat de natura, considera com cada objecte acull la llum que ve Déu, com els raigs que suaument l’escalfen. O simplement disposa’t a la fotosíntesis de l’esperit que et fa reviure i créixer.
