L’any 2003 un noi de Texas va contractar un sicari perquè matés els membres de la seva família. Tenia 23 anys. Precisament els seus pares, el seu germà i ell arribaven de la seva festa de graduació quan el seu encàrrec es va complir. Una persona que els esperava a casa va acabar amb la vida de la seva mare i del seu germà. El seu pare i ell van resultar ferits.
Amb el temps, el noi va confessar. Es va saber que no només no havia estat mai matriculat a la universitat, sinó que volia acabar amb la vida de la seva família per quedar-se amb la fortuna dels pares, valorada en un milió de dòlars. El jove va ser jutjat i condemnat a mort. Des de llavors fins ara, el seu pare, una de les víctimes de la seva acció, ha lluitat infinitament perquè l’execució no es dugués a terme. “No m’heu de convèncer que va ser un crim horrible”, va dir el pare en una entrevista, però va assegurar que el seu fill ha canviat i que no podria suportar el dolor de veure’l executat.
Anys de tràmits i demandes de compassió han aconseguit que, per primera vegada en deu anys, l’estat de Texas ha aturat una execució de pena de mort gràcies al perdó del governador. És però el perdó d’un pare, sense condicions, ni límits, ni llicències, que ha tingut la força suficient per convèncer la justícia. És el perdó d’un pare que ha salvat la vida del seu fill.
