Genial Teresa de Jesús!! Aquesta és una de les millors definicions que tenim de la pregària. Confiada, afectiva, personal, oberta, reveladora, fàcil, dialogant, senzilla.
Quan som estimats tard o d’hora ho sabem. De vegades tard o massa tard, altres vegades molt aviat o bastant aviat. També passa que hem sigut estimats quasi sense saber-ho, fins que arriba un dia que, com qui es desperta, diem: Però si resulta que m'estima!! Mai m'ho ha dit, i jo no en veia els senyals, però ara sé que m'estima.
Quan entenem que Déu ens estima, el que sentim és desig, un creixent desig, de parlar amb Ell. Segurament no és ni la primera ni la segona moció. La primera és de sorpresa. La segona, de confusió.
Quan Déu comença a resultar indefinible, molt diferent de les definicions dels llibres, és aleshores que s'inicia una recerca humil i urgent per comunicar-nos amb Ell. I aviat resulta que ens adonem que és Ell qui ens ha parlat primer. Pels signes de la natura, de la bellesa, de l’art, de la poesia, de les amistats, de la comunitat, de la litúrgia i, especialment, per la Paraula. Quina set que desperta la Paraula! És propera, és humana, és única, és personal, és interior i universal, és un dels nostres, és el Senyor.
Santa Teresa ens diu que no ens cal fer llargues meditacions, dejunis ni estudis d’alta filosofia. Ens cal PARLAR. Senzillament: parlar. Ell ens parla i ens parlarà. Ho vol, ho desitja. Ha dit que li resulta deliciós estar i parlar amb els fills i filles dels homes i dones.
Vas en metro, camines pel supermercat, esperes el torn, ets a casa i no hi ha ningú, obres el correu i et surt propaganda... Parla amb Ell! No li diguis grans paraules i frases fetes. Parla del que sents, del que vius, del que succeeix, del teu desig de lluitar per uns canvis urgents, de les notícies (dolentes... i bones), dels interrogants i els dubtes, de si et trobes bé o no, dels altres (parla molt dels altres). Frases curtes, desitjos, interrogants, peticions, comentaris, accions de gràcies, silencis en presència, records... Parla, parla, que t'estima. De tant en tant, calla una mica. Recorda el que es diu en castellà: “El roce hace el amor.”
És possible que aviat comencis a sentir una necessitat de poder-vos dedicar un temps més llarg de presència i de silenci. Ja no serà un propòsit, sinó un vertader desig. I la seva gràcia.
Quan som estimats tard o d’hora ho sabem. De vegades tard o massa tard, altres vegades molt aviat o bastant aviat. També passa que hem sigut estimats quasi sense saber-ho, fins que arriba un dia que, com qui es desperta, diem: Però si resulta que m'estima!! Mai m'ho ha dit, i jo no en veia els senyals, però ara sé que m'estima.
Quan entenem que Déu ens estima, el que sentim és desig, un creixent desig, de parlar amb Ell. Segurament no és ni la primera ni la segona moció. La primera és de sorpresa. La segona, de confusió.
Quan Déu comença a resultar indefinible, molt diferent de les definicions dels llibres, és aleshores que s'inicia una recerca humil i urgent per comunicar-nos amb Ell. I aviat resulta que ens adonem que és Ell qui ens ha parlat primer. Pels signes de la natura, de la bellesa, de l’art, de la poesia, de les amistats, de la comunitat, de la litúrgia i, especialment, per la Paraula. Quina set que desperta la Paraula! És propera, és humana, és única, és personal, és interior i universal, és un dels nostres, és el Senyor.
Santa Teresa ens diu que no ens cal fer llargues meditacions, dejunis ni estudis d’alta filosofia. Ens cal PARLAR. Senzillament: parlar. Ell ens parla i ens parlarà. Ho vol, ho desitja. Ha dit que li resulta deliciós estar i parlar amb els fills i filles dels homes i dones.
Vas en metro, camines pel supermercat, esperes el torn, ets a casa i no hi ha ningú, obres el correu i et surt propaganda... Parla amb Ell! No li diguis grans paraules i frases fetes. Parla del que sents, del que vius, del que succeeix, del teu desig de lluitar per uns canvis urgents, de les notícies (dolentes... i bones), dels interrogants i els dubtes, de si et trobes bé o no, dels altres (parla molt dels altres). Frases curtes, desitjos, interrogants, peticions, comentaris, accions de gràcies, silencis en presència, records... Parla, parla, que t'estima. De tant en tant, calla una mica. Recorda el que es diu en castellà: “El roce hace el amor.”
És possible que aviat comencis a sentir una necessitat de poder-vos dedicar un temps més llarg de presència i de silenci. Ja no serà un propòsit, sinó un vertader desig. I la seva gràcia.
Jesús Renau sj.
