L'Eucaristia de comiat d'aquella persona tan estimada havia acabat. Va ser aleshores que un amic va parlar breument i va explicar què significa portar algú en el cor. Tothom guardava un silenci absolut. El parlament va ser breu i ens va impactar profundament. Aquesta manera de dir que estimem algú més enllà de la vida ens ha marcat, i possiblement ens ha obert una mica més a la dimensió desconeguda.
Et porto en el cor és una expressió molt antiga. Està ja en la Bíblia, i més concretament es diu que la imatge del que estimes la tenim gravada en el nostre cor. El cor s'expressa com a símbol real de la pròpia consciència en la dimensió afectiva d'amor. Et porto en el cor vol dir: tu estàs en mi en una plenitud especial.
Estàs en mi perquè tinc una memòria de tu, de la teva persona, de la teva manera de ser, del que hem viscut junts, de tantes coses que segurament hem compartit, ens hem dit i estimat. Memòria significa molt més que record. A la memòria hi ha un record amorosit de tendresa, d'agraïment, de la bona sort d'haver-te conegut i que hi fossis.
No sols hi ha la memòria sinó molt més. És que resulta que quan et dic "et porto en el cor" m'adono que en el meu teixit interior hi ha coses de tu que m'han ajudat a ser. Al cap i a la fi tots som necessàriament comunitaris des del moment que vàrem començar l'aventura de viure. Com ens ha costat arribar a la consciència d'un jo autònom i capaç de decidir i estimar en llibertat ni que sigui condicionada! Estic teixit també per tu. Segueixes en aquest món o has marxat a l'altre... però ningú pot anul·lar la teva petjada.
Quan m'adono que et porto en el cor tu revius en mi. Et presto la meva vida, la meva energia i vigor, i estàs viu intencionalment. Ets nou altra vegada i segurament en l'emoció continguda. Siguis ara on siguis, saps que hi ha una connexió entre nosaltres i que l'amor no s'estronca ni per causa de la mort.
Ara per fi vaig entendre el que en diem "comunió dels sants", el fet que hi hagi gent que diu que sense saber com es relaciona amb altres que no estan presents de forma immediata. I tot plegat, ens ajuda a descobrir una mica més el sentit i el valor comunitari, amorós i unitari de l'Eucaristia.
Jesús Renau sj.
Et porto en el cor és una expressió molt antiga. Està ja en la Bíblia, i més concretament es diu que la imatge del que estimes la tenim gravada en el nostre cor. El cor s'expressa com a símbol real de la pròpia consciència en la dimensió afectiva d'amor. Et porto en el cor vol dir: tu estàs en mi en una plenitud especial.
Estàs en mi perquè tinc una memòria de tu, de la teva persona, de la teva manera de ser, del que hem viscut junts, de tantes coses que segurament hem compartit, ens hem dit i estimat. Memòria significa molt més que record. A la memòria hi ha un record amorosit de tendresa, d'agraïment, de la bona sort d'haver-te conegut i que hi fossis.
No sols hi ha la memòria sinó molt més. És que resulta que quan et dic "et porto en el cor" m'adono que en el meu teixit interior hi ha coses de tu que m'han ajudat a ser. Al cap i a la fi tots som necessàriament comunitaris des del moment que vàrem començar l'aventura de viure. Com ens ha costat arribar a la consciència d'un jo autònom i capaç de decidir i estimar en llibertat ni que sigui condicionada! Estic teixit també per tu. Segueixes en aquest món o has marxat a l'altre... però ningú pot anul·lar la teva petjada.
Quan m'adono que et porto en el cor tu revius en mi. Et presto la meva vida, la meva energia i vigor, i estàs viu intencionalment. Ets nou altra vegada i segurament en l'emoció continguda. Siguis ara on siguis, saps que hi ha una connexió entre nosaltres i que l'amor no s'estronca ni per causa de la mort.
Ara per fi vaig entendre el que en diem "comunió dels sants", el fet que hi hagi gent que diu que sense saber com es relaciona amb altres que no estan presents de forma immediata. I tot plegat, ens ajuda a descobrir una mica més el sentit i el valor comunitari, amorós i unitari de l'Eucaristia.
Jesús Renau sj.
