Feia uns 8 anys que no es veien. Dos companys, jesuïtes, amics i col·legues dels anys de formació. Després la missió els va distanciar. Avui es troben a l'aeroport internacional de Frankfurt. Pura casualitat. El Pere torna cap a Espanya, i el Pau espera connexió camí de Singapur. Com a mínim tenen tres hores per endavant. Oficialment el Pau sortirà mitja hora abans, però mai se sap amb el temps que fa qui serà el primer em marxar. A fora, que està nevant fort.
Una llarga abraçada. Comentaris propis de la trobada fortuïta... que si fas bona cara... què tal la família... recordes?....etc
Ara porten una estona en el bar. Han recordat com l'anterior Pare General de la Companyia de Jesús, Peter Hans Kolvenbach, deia que en els aeroports era un dels llocs on podia pregar més tranquil. Finalment la conversa es centra en la seva missió actual (ja era hora!) i fan un repàs del més important que han viscut durant l'any que acaba d'aquí a unes hores, 2012. El periodista del costat ha encès el petit micro que sempre porta a la butxaca i... vet aquí algunes coses gravades!!!.
L'any 2012 per a mi ha estat en conjunt molt dur. Saps què significa estar en un grup de treball que encara que la majoria parlen molt bé l'anglès, entre ells parlen el xinès?
Home, després de dos anys els començo a entendre una mica, però el grup de treball investiga les corrents oceanogràfiques i no és una acadèmia per aprendre una llengua! Treballem moltes hores, quan acabem vaig a estudiar el xinès... imagina't... Però, a cops penso que el pitjor ja ha passat, que dintre d'un any hauré guanyat terreny....
Noi, això de la missió resulta que és completament diferent del que imaginava en el noviciat. Però, en fi, hi estem ficats, no hi res romàntic, i ben pocs consols apostòlics. Penses: què hi faig en aquesta part del món enmig de tanta ciència? És interessant, si. No t'ho negaré. És una presència creient, és clar, ho saben i fins ho respecten, però de moment , al menys fins ara, no passa de ser un testimoni.
Menys mal, que Déu no et deixa, no ens oblida i de tant en tant es mostra. Li dic: "Senyor, estic fent la teva Voluntat". Segurament dintre d'un temps podrem donar un pas endavant, ja que de set de transcendència prou que n'hi ha enmig de tant materialisme. Tenim un somni: crear un institut superior... quan? Segur que el 2013 encara no!!
La mentalitat dels pares ha canviat. Quan nosaltres érem estudiants al col·legi els professors sempre tenien raó. Els nostres pares sempre els defensaven, i no diguem si es tractava d'un jesuïta!. En canvi ara, els pares, no tots és clar, però potser la majoria volen ser tractats com a clients del col·legi, i sempre la raó la tenen els seus fills. És una manera de justificar-se de la seva absència de casa. Els hi donen la raó i pensen que així els guanyen. Noi, avui hi ha uns problemes familiars notables. En un grup d'uns 30 et pots trobar que quasi la meitat tenen els pares separats o tan distanciats entre ells, que fins potser és pitjor.
També hi ha una gent estupenda, que han portat els seus fills a l'escola perquè volen una formació cristiana i recta. Aprecien els esforços que fem i són més que col·laboradors.
El millor moment de la setmana per a mi és el diumenge a la tarda. Al matí ajudo a la parròquia; però a la tarda, després d'una bona migdiada tinc unes hores per llegir, per pregar, fins per donar una passejada i començar a preparar el dilluns al matí. ....
Home, sí que noto la presència de Déu... i tant.
"Senyors viatgers del vol 1814 en destinació Singapur. Si us plau, zona c, porta 415...."
Una abraçada de comiat. Bon viatge... no sabem fins quan... estem en la mateixa missió, participem da la missió de Crist... el lloc, la llengua, les circumstàncies... en Ell són ben relatives.
Adéu 2012. Benvingut 2013.
Per a meditar:
1.- Moments importants de la meva vida en el 2012. Acció de gràcies.
2.- Situacions i desitjos que queden a mig fer
3.- Actituds personals sobre la situació social
4.- Principals desitjos i propòsits pel 2013
5.- Oferiment, acció de gràcies i pregària.
Jesús Renau sj.
