VIURE
Respirar, i adonar-se de l’aire que entra, vivifica i surt.
Caminar, i anar gaudint del paisatge, la gent, la natura, la ciutat.
Parlar, i comunicar-se escoltant, l’acollida, la reflexió i la conversa.
Conèixer, i situar-te on ets, cap on vas, amb qui i per què.
Estimar, i trobar-te en els altres, que es troben en tu, millorats.
Gaudir, i valorar el que és bell, harmoniós, expansiu i humil.
Lluitar, i donar-te un dia i un altre per la justícia i la fraternitat.
Pregar, i entendre la plenitud del silenci, del Tu i dels tus.
Cridat a viure, intensament, amb joia, esperança i amor. Vas portant el timó de la teva vida. Gràcies a Déu, ja era hora.
DEIXAR-SE VIURE
Estar més pendent del que pensin els altres del que et diu el cor.
Vestir, gastar, actuar i voler sentir sempre com la colla.
Anar tirant perquè no hi ha altra alternativa per no avorrir-se.
Necessita alcohol, tabac i altres “cosetes” per comunicar-se.
No preveure, i sempre a darrera hora voler solucionar les coses.
Mai acabar d’aclarir si creus o no creus.
Pensar que no pots fer res per alliberar-te del que voldries.
Amagar-te en el que és artificial a costa del que és natural.
No portes el timó, et condueixen des de fora massa gent que no dona la cara. Cal superar aquesta mediocritat.
