( Quarta setmana de quaresma )
Feia ja un munt d’hores que volàveu. Havien servit menjar i begudes dos o tres cops. Era l’hora en la que gairebé tothom dormia i el soroll monòton de l’avió esdevenia un fons gairebé normal i acceptat. Però, baixet, vosaltres dos no havíeu parat de parlar.
Molt a prop l’un de l’altre, embolicat cadascú amb la seva flassada, a cau d’orella, aquella conversa era un misteri de relació. Que poques vegades a la vida es donen situacions de fluïdesa com la d’aquella nit, amb l’oceà allà a baix!
Li havies explicat una part important de la teva vida. Els anys de la carrera, l’amor apassionant, com era possible que s’hagués fet tan distant i dur, aquelles recerques i buidors..., i com ara et feies tantes i tantes preguntes. Oh, i quin misteri de vida.
Ell callava, sobretot durant la primera hora. Hi era present, el senties obert, receptiu. Mirava al ulls. I de tant en tant feia alguna pregunta tan intencionada que et conduïa vers una nova llarga explicació. Era un mestre de la pregunta directa.
Després va ser ell qui va començar a parlar. Molt baix, lentament, a fons. Els seus mots entraven amb suavitat, anaven acompanyats d’un cert aroma indefinible, anaven teixint un nou sentiment. També interrogaven, posaven el dit a la ferida. Eren un bàlsam, sanaven i et comunicaven una nova visió de la realitat, de la vida i especialment de Déu.
Matinava. Aniria matinant per molt de temps. Obres el ulls per uns moments mentre penses: bon dia Nicodem. Bon dia, sents dintre el teu cor.
Era Jesús realment, qui havia parlat amb tu aquella nit en el més profund de tu mateix, mentre tornaves cap a casa.
Fins passats molts anys no ho vas dir a ningú. De gran, però, ja no t’importava. Tot el contrari. Era cert. Per què callar-ho?
Per a reflexionar:
1.- A la teva vida has viscut alguna situació o experiència de semblant, no en la forma externa, sinó en el fons?.
2.- Com ho veus ara ?. Va tenir conseqüències ?. Era realment Déu, i com ho saps?.
3.- Per quins indrets interns o externs es deixa trobar ara el Senyor?.
4.- Prega per tal de que no el defugis, obra-li el teu cor, que possiblement ho espera. “Déu estima tant al món que li ha donat el seu Fill únic”.
