Lax'n'Busto
Relax
Miro i veig la vida al·lucinat.He trobat la simfonia que he estat buscant.Volo i tremolo, cerco i trobo.Penso i no hi penso i sento que estic perdut.Perdut.Entre trossets de vida t'he trobat.Tants pensaments alhora i hem coincidit.Tanta existència tanta presència.Tants buits i absència i vas i apareixes.Perdut.No recordo aquell perfum no existeix aquellmoment de simbiosis en què tu vas ser jo.Irreal, imaginat, il·lusori, fabulós, elevar-nos iflotar.
... després d’haver-te trobat
La vida és un regal molt gran. Enmig de tanta grandesa i de sentir-se perdut en quelcom tan gran, apareixes Tu i coincidim. I aquest moment tan especial que després ens deixa trasbalsats es va formant en el quotidià, en el dia a dia. El quotidià marca la nostra forma d'actuar, és en ell que hem d'incidir."Entre trrossets de vida t'he trobat"... i alhora estem "perduts" perquè no sabem explicar-ne la melodia, ni expresar la grandesa del que hem sentit. L'experiència de Déu és tan gran que se'ns escola entre els dits.
"Si hom no s'esforça, fins en els més petits detalls, per posar la seva vida quotidiana en harmonia amb les seves més nobles idees que professa, aquestes idees no tenen cap sentit" (Etty Hillesum, Diari)
