Sopa de Cabra
Plou i fa sol
Quan et vaig conèixer vaig tenir un flaix,Era clar que eres tu el que m'havia de passar . Tot d'una vaig viure al teu costatAra fa massa temps. Solitud que amb el teu recordS'esvaeix com si fos el fumD'aquell foc d'estels Que brilla als teus ulls, als teus ulls. Vine i mostra'm el ventQue fa màgic l'alè del teu cos,Vine i torna'm al camíOn tu i jo vam ser un sol foc. La llum del dia ja se'n va,Tot el que comença ha d'acabar.Tu has agafat un tren que no saps on et durà,I jo un camí que mai no esborraràLa darrera mirada enrere.
o com pregar amb l’àlbum de fotos.
Enyorança d'unitat entre una parella, enyorança d'unitat amb els amics, enyorança també de Déu. I és que a Déu només li veiem les espatlles, quan ja ha passat, mirant un dia l'àlbum de fotos descobrim que Ell ha estat fonamentant la nostra vida. Però no ens podem quedar aquí, la vida apreta i l'Esperit segueix bufant allà on vol, així que no val a badar!. Fem la darrera mirada enrera, bevem del passat però no ens hi aferrem pas que Jesús ens està esperant.
"A un altre li digué:- Segueix-meEll respongué:- Senyor, deixa'm anar primer a enterrar el meu pare.Jesús li contestà:- Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.Un altre li digué:- Et seguiré, Senyor, però primer deixa'm anar a dir adéu als de casa meva.Jesús li va respondre:- Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l'arada no és bo per al Regne de Déu." (Lc 9, 59-62)
