Per què ens ha passat?
De tant en tant es donen alguns fets dolorosos, que ens fan aflorar angoixoses preguntes sobre el perquè esdevenen. I quan ens toquen directament a nosaltres, no cal que ens trenquem el cap pensant què es el que hem fet malament, perquè ens hagin passat. Aquesta pregunta, inclús recentment, ha donat títol a una pel·lícula d’èxit.
Jesús, al fragment de l’evangeli que acabem de proclamar, vol fer-se ressò d’aquesta inquietud, a propòsit de dos fets que havien esdevingut: la matança d’uns galileus, ordenada per Pilat i l’ensorrament de la torre de Siloé ocasionant la mort de 18 homes. Jesús no dóna resposta, sinó que ho deriva cap a una crida a la conversió personal i, amb la paràbola de la figuera, a la responsabilitat de donar aviat bons fruits i a no repenjar-se en la bondadosa paciència de Déu
.
Déu també hi és!
Cal ser molt humils davant els fets dolorosos que s’esdevenen i que, moltes vegades, són inexplicables i, malgrat tot, cal posar la nostra confiança en el Déu que Moisés va veure present en aquella bardissa encesa i que no es consumia. Fet inexplicable. Déu també és present en allò que no podem comprendre.
I Moisés es va posar a les seves mans. “Aquí em teniu!”. En aquests fets inexplicables, cal revifar la nostra fe i la nostra confiança en Aquell que està per sobre de la nostra intel·ligència i comprensió, però que tampoc no és aliè a la nostra situació. I Moisés sent la veu de Déu sobre la dolorosa situació en la que es trobava el poble jueu a l’Egipte. I ho expressa amb aquelles famoses paraules: “He vist les penes del meu poble i he sentit el clam que li arrenquen els seus explotadors. Conec el seu sofriment. Baixaré a alliberar-lo...” Però Déu no soluciona el tema. Ha de ser Moisés qui se’n faci càrrec i haurà d’afrontar tota mena d’obstacles, dificultats, incomprensions i crítiques. Però el Senyor hi era present i misteriosament l' acompanyava.
La gran “baixada” de Déu
I més endavant en la història humana, Déu va mostrar d’una manera ben palesa el seu interès, no solament pel poble jueu, sinó per tota la Humanitat. I va expressar i va fer ben present el “Baixaré!”. Ho va fer en la persona del Fill, fent-se Jesús de Natzaret, carn de la nostra carn. I es va fer present en els dolors dels seus conciutadans, i el dolor es va fer present en la seva mateixa persona, tot provocant-li la incomprensió i la queixa al seu Pare. Ell tampoc entenia per què l’havia abandonat. I va haver de revifar la seva confiança en Ell.
La conversió de la quaresma cristiana ha de ser una conversió a la fe i a la confiança en Déu, malgrat les situacions difícils que puguem estar vivint. I, al mateix temps, ajudar a viure-les als altres.
