Temps Pasqual - Ascensió del Senyor

Un comiat singular.Avui celebrem el comiat del Senyor tal com ens el presenta el relat dels Fets del Apòstols, que hem llegit com a primera lectura. Se sol dir que tots els comiats són tristos; però en la litúrgia d'avui no hi ha pas signes de tristesa.  És que el comiat del Senyor és ben singular, i els deixebles en tenim consciència: se'n va, però no ens deixa; se'n va, però, com havia dit, només és per  preparar-nos estada; se'n va, però ens espera; se'n va, però ens promet que estarà sempre amb nosaltres.La confirmació del triomf de Jesús.De fet aquest comiat és la confirmació definitiva del triomf de Jesús. En l'imaginari en què s'expressen els textos sagrats, Jesús "s'enlaira" i passa a "seure a la dreta del Pare" (2a lectura Ef 1, 20). Evidentment, aquestes expressions no s'han d'entendre en un sentit material i local. El que expressen és que Jesús, després d'haver passat pel tràngol de la mort per amor als homes, ha estat constituït, en virtut de la resurrecció, Senyor de tot, i passa a exercir aquest senyoriu "assegut a la dreta del Pare", és a dir,  c0m a Fill de Déu, igual a Déu, per damunt de tots els poders d'aquest món. En l'imaginari de l'escena de l'Ascensió - Jesús a la dreta del Pare - és com si veiéssim amb els ulls la consumació de la missió de Crist i el seu triomf definitiu. Ell, que "essent de condició divina es va fer com un home qualsevol... i fou sotmès a la condició humana fins a la mort, i una mort de creu... (cf. Fl 2, 5ss), ara el veiem tornant a la seva condició originària, i veiem com el Pare el fa seure a la seva dreta i li dóna "un nom per damunt de tot altre nom". La festa de l'Ascensió acaba d'explicitar el que significa la Pasqua. Avui acabem de comprendre tot el que significa afirmar que "el Pare ha ressuscitat Jesús": significa no sols que l'ha fet triomfar de la mort, sinó que - fent-lo seure a la seva dreta - l'ha fet Senyor de tot. No sols el mal del món ja no té cap poder sobre Jesús, sinó que el Pare ha constituït Jesús Senyor del món.L'última i definitiva promesa.Segons el text que hem llegit, quan el Senyor convoca per última vegada els Apòstols per acomiadar-se, aquests semblen tot excitats i li pregunten: "¿Senyor, és ara que establireu el vostre Regne?" Els bons Apòstols segurament encara esperaven un regne com l'antic regne de David,  com els regnes de la terra, on ells actuarien com ministres i disposarien de tot al seu pler. Jesús els ha de fer superar les seves il·lusions: Aneu a Jerusalem, i allí rebreu l'Esperit Sant, i amb ell "rebreu una força que us farà testimonis meus... fins als límits més llunyans de la terra". Efectivament ha arribat l'hora d'establir el Regne de Déu: però aquest Regne, com ja els havia dit,  no serà com els regnes d'aquest món; serà el Regne on els seus, amb la força tota nova i vigorosa de l'Esperit, donaran testimoni d'Ell i de l'amor que Déu ens ha manifestat en la seva encarnació d'entre nosaltres, en la  seva vida amb nosaltres, en la seva mort a mans dels pecadors i en la seva resurrecció. Comença efectivament el Regne de Déu: i en endavant, hi haurà Regne de Déu allí on hi hagi algú que doni testimoni de l'amor de Déu en Crist, vivint i estimant com el Crist va estimar, si cal fins a la mort. El Regne que hem d'esperar no és un regne de triomfs i de grandeses humanes, sinó el Regne del triomf de l'amor que els seguidors de Jesús aniran mostrant (essent "testimonis") amb la seva manera de viure a imitació de Jesús. Amb la llarga i incomptable corrua dels sants (canonitzats o no), dels testimonis de caritat que s'han donat al llarg de la història de l'Església, s'ha anat fent real el compliment d'aquella última promesa de Jesús feta el matí de l'Ascensió: "Rebreu l'Esperit Sant, i sereu els meus testimonis..." ¿Ens apuntem avui nosaltres a ser també testimonis, complidors d'aquesta promesa?Continuar, amb l'Esperit de Jesús, l'obra de Jesús.L'evangeli de Mateu, tot i no fer referència explícita a l'imaginari de l'Ascensió, suggereix la mateixa dinàmica: Jesús reuneix els deixebles a la muntanya i els fa l'últim encàrrec: "Aneu, convertiu tots els pobles..., bategeu...,  i ensenyeu-los a guardar tot el que jo us he manat..." L'obra salvadora de Jesús continua: continua, amb la força del seu Esperit, a través dels seus deixebles, dels seus "testimonis", que han d'anar "per tots els pobles" induint-los a "convertir-se"  a Jesús, a guardar el que ell va recomanar, que és que ens estimem com ell ens va estimar. El que va ser i va fer Jesús té un abast universal, i els que volem ser deixebles i testimonis de Jesús tenim l'encàrrec d'estendre per tot arreu la bona nova que ell ens va portar. L'obra de Jesús continua a través dels seus deixebles i testimonis. Per amor a Jesús, i per amor a la humanitat que ell tant va estimar, no ens podem negar a continuar la seva obra. La vida del cristià és essencialment missionera. La fidelitat a Jesús implica fidelitat al seu encàrrec de fer conèixer l'amor salvador de Déu que es va manifestar en ell. Tota la nostra vida, les nostres paraules i els nostres fets, han de ser testimoni missioner de l'amor de Jesús.Amb nosaltres, per sempre.Però és l'última paraula de Jesús la que resulta més consoladora: "Jo seré amb  vosaltres cada dia, fins a la consumació del món". Creure en Jesús no és remetre's només a un personatge o a una doctrina del passat; és creure en la seva presència permanent i viva a través del seu Esperit. Ell és amb nosaltres sempre: en moments que ens semblen pròspers, i en moments adversos; quan el sentim present i quan ens sembla absent. Ell ens va acompanyant en el nostre caminar, sense deixar-nos mai de la mà. És per això que el comiat d'avui no comporta cap mena de tristesa. És que, pròpiament, no és cap comiat: és només l'inici d'una nova forma de presència. Avui és un dia per fer un gran acte de fe en la contínua presència de Jesús en les nostres vides, renovant alhora el compromís de ser testimonis d'aquesta presència amb la nostra manera de viure.