El dilluns de Pasqua possiblement vam menjar la "mona de Pasqua", i el símbol de l'ou, d'una nova vida, hi era ben present. Podem contemplar per un moment tots els qui ens envolten, la societat, com un conjunt "d'ous" amb grans potencialitats amagades, que encara han de sortir. Hi ha "pollets" que creuen que l'ou ho és tot: la seva rutina, el món conegut..., que no es pot viure una vida ressuscitada, des de Jesús cap enfora. Simplement viuen per alimentar-se a sí mateixos. Com podem despertar en ells el desig de trencar la closca? Quin escalf pot provocar aquest miracle? Déu nostre, inspira'ns el testimoni!