"Pols ets i en pols et convertiràs"El Dimecres de cendra em fa pensar, i em recorda les visites als cementiris: grans eminències o brètols, sants compromesos o garrepes aprofitats... tots fets pols en aquest món. I a mi, en canvi, encara em dónes hores per anar movent els dits amb la ment o els pulmons amb el tòrax, per prendre decisions de si anar per aquí o per allà, si fer feliç a l'altre o quedar-me a casa i anar a la meva.
Déu meu, avui ens recordes la línia de la suma vital, que traces davant de tots els mortals per igual quan el temps s'acaba. Què sumo? La cendra que ens imposen em sacseja a aprofitar la vida, i m'esperona la fe: la teva abraçada final és l'última carta en aquest joc fascinant. Vull entregar-te més vida, Jesús, perquè sé que la viuràs sense reserves, a totes totes.
