De soca-rel

Hi ha coses que encara no funcionen a la meva vida. Les mantinc, com si fossin accessoris, però erosionen la meva direcció fonamental. Són com brossa escampada per la carretera, que dificulta l'avenç del meu cotxe. Com netejar la pista? Realment puc seguir fent els ulls grossos?En parlo amb Tu, Déu estimat, i m'adono que cal anar més endins, que no n'hi ha prou amb eliminar un accessori. Cal afrontar el problema amb perseverança, tallar aquesta direcció de soca-rel. "¡Siempre mañana, y nunca mañanamos!" deia Lope de Vega. Que no ho eternitzi, dóna'm voluntat per canviar els hàbits, per educar els meus sentits, per agafar una escombra, decidit, i netejar la pista.