Decidir els sentiments

Sovint en els debats radiofònics es parla de com els sentiments poden arribar a canviar una realitat: la por social creada perquè s'accepti una decisió, l'emoció (simbolitzada amb l'emoticó ;-) ) com a clau que em fa comprometre o no, pensar d'una manera o d'una altra, la confiança o no que ens mereixen els polítics, el desig que les campanyes publicitàries esperonen per al consum...
Sentiments fugaços. Avui són així, demà poden ser diferent. Realment basem les decisions de la nostra vida en un terreny tant movedís? Si acceptem que som el que decidim, hipotecant la nostra vida a sentiments tant efímers no portarà mai a bon port.
 
L'espiritualitat entra aquí en joc: procurant construir una robusta estructura interna per a la presa de decisions. No menysprea els sentiments (inputs), sinó que els posa en el seu context, i els reflexiona davant de Déu, per aprendre'n patrons i missatges subliminars. El resultat? Em conec millor a mi mateixa, conec millor el que Déu vol de mi, i sóc capaç de decidir independentment de les meves "marees" emotives. Un gran pas endavant!