Domesticar l'interior

Hi ha molts animals salvatges i agressius que semblen indomables i poden ser perillosos. Però la raça humana hem après el que significa "domesticar": un entrenament dels sentits, un hàbit que transforma allò potencialment ferotge en conductes sostenibles. S'ha domesticat serps, lleons, elefants, àguiles... gairebé qualsevol tipus de fera, amb les tècniques adequades, i sobretot des de cadells amb l'estima i dedicació que crea uns llaços gairebé impossibles de trencar.
Dins nostre experimentem també impulsos ferotges, incontenibles: de dominar, de matar, de violar, de destruir... Qui no n'ha sentit? Naturalment moltes vegades no en fem cas, i d'altres ens fan caure en situacions que no voldríem. És com si una bèstia brutal estigués fent malbé la nostra llar per dins: voldríem que no hi fos, que desaparegués, però forma part de nosaltres, és dins de casa. I si també aprenguéssim a domesticar-la? A estimar la part que no ens agrada, a entrenar-la i posar-li límits. A utilitzar la seva força per construir i no per destruir el que m'envolta. És energia pura, posem-la al servei del Regne!