La pregària és com el reflex de l'aigua: íntimament connectat amb la realitat.Quan prego, començo a fer que allò esdevingui una realitat.
Pregant per la pau, la demano a Déu i jo la començo a practicar.
Pregant per un malalt, l'encomano a Déu i jo em disposo a visitar-lo.
Quan prego, és Déu qui crea realitat a través meu.