Quan pensem en sants en vénen a la ment imatges dels altars. Grans figures, a vegades un xic mitificades, que han inspirat a multituds de cristians.
És una experiència nova sortir al carrer i mirar els vianants com a sants en la discreció. Mirem així els treballadors del solar del davant, o la dona immigrant que té cura de l'àvia del 4t 2a... Qui coneix el per què fan el que fan, les batalles internes que estan lliurant? O per quins estimats són capaços de suportar aquestes condicions? Qui arriba al cor i considera la fe que els sosté, o l'amor amb què treballen i esperen a casa els fills?
Petits sants de les cantonades, que no es trobaran penjades al firmament del santoral, visibles i brillants. Però sants i santes per a Déu.
