L’Eulàlia –especialista en educació emocional- va ser convidada a parlar a un grup d’universitaris que acabava els estudis, per orientar-los sobre els primers anys de la vida professional que se’ls acostaven. Els joves no tenien idees massa clares i ella els va proposar el següent exercici:
- Quin és el teu somni?
- Pensa en quatre camps de la teva vida com a adult: feina, família, contribució a la societat i benestar/desenvolupament personal.
- Situa’t d’aquí a 10 anys.
- Pregunta’t què vol dir “tenir èxit” –realitzar el teu somni- en cadascuna dels quatre camps: on voldries estar en relació amb ells d’aquí a 10 anys?
- I comença a prendre decisions per caminar cap a aquells quatre “èxits”.
Segur que hi haurà tensions entre el quatre camps, i que canviarà la teva idea d’èxit a mesura que passi el temps i vagis treballant per aconseguir aquests quatre “èxits”. Potser d’aquí a 5 anys hauràs de tornar a fer l’exercici a deu anys vista, i se’t reformularan les idees de nou. Però tenir un nord és molt important: sobretot si t’il·lusiona i s’inspira en el teu somni. Perquè el somni t’ajudarà a travessar amb més pau interior les turbulències i tempestes que sens dubte apareixeran en el camí.
Sense el somni – o les seves idees d’èxit associades – les coses que et passin no tindran sentit: el vent que bufa i canvia de direcció no ens fa avançar si desconeixem cap a on ens dirigim. Al final el vaixell va a la deriva, empès només pels vents que canvien de direcció amb el temps.
Al vespre, després de la sessió de l’Eulàlia vaig recordar que la tradició europea proposa dos models per pensar el nostre futur: Ulisses i Abraham. Ulisses és el qui navega sabent que vol tornar a casa, a Ítaca. Abraham és el qui abandona la casa dels seus pare i, seguint una veu interior, se’n va cap a una terra desconeguda que Déu li mostrarà: una terra on serà fecund (Gn 12).
Potser cal triar entre Ulisses i Abraham, entre Grècia i Israel.
O potser no. Tal vegada, Ulisses ens recorda d’on venim: en el viatge de la vida hem de ser fidels als valors que ens han llegat a casa; i Abraham ens recorda on anem: en aquest viatge ens cal acollir amb joia l’imprevist per a poder ser fecunds.
D’on venim, cap on anem... Però, qui ens acompanya? Ens acompanya el nostre somni: profundament arrelat dins nostre, apuntant a un nord. Alguns donen un nom a aquest somni: l’Esperit. Foc que ens il·lumina i escalfa, vent que ens empeny.
.....................
· El fracàs és no intentar-ho; l’èxit: acceptar les decepcions” (Judy Dench a “The Magnificent Hotel Marigold”)
· “Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d’aventures, ple de coneixences...”
Konstantin Kavafis Viatge a Ítaca
“Jahvè digué a Abram: `Ves-te’n del teu país, de la teva parentela i de la casa del teu pare cap a la terra que jo et mostraré. Jo faré de tu un gran poble, et beneiré, faré gran el teu nom i serviràs de benedicció.” (Gn 12, 1-2)
· “Sàviament imprudent, Ignasi de Loiola seguia la guia immediata de l’Esperit Sant, que el conduïa suaument cap allà on ell no sabia”. Jeroni Nadal SJ
..................
· Amb quina frase, amb quin dibuix, amb quina música, puc visualitzar el meu somni?
· Què vol dir per a mi tenir èxit en els quatre camps (professió, família, contribució a la societat, benestar/desenvolupament personal) d’aquí a 10 anys?
· En cadascun d’aquests quatre àmbits, qui t’inspira més: Ulisses o Abraham?
