Diu el sociòleg Richard Sennett (“La corrosió del caràcter”) que cada vegada menys les carreres professionals es realitzen en una única organització piramidal, en la qual un professional que entra va pujant esglaons amb el temps. Perquè les organitzacions són menys piramidals i els professionals es mouen més, tant geogràficament com organitzativament.Però la incertesa que aquests fets genera demana una cobertura, una xarxa de seguretat, que es busca justament en xarxes professionals: relacions d’amistat o suport mutu que ens ajuden en els diversos moments de la vida laboral. Les xarxes ens ajuden a obtenir llocs amb més responsabilitat i retribució, a trobar feina quan volem mudar-nos de ciutat o de país, o a “no caure a terra” quan ens quedem sense feina...
Però, quins lligams o valors defineixen una determinada xarxa? Què ens permet formar part d’una xarxa?
Una xarxa potent en els primers anys de la carrera professional és l’associació d’antics alumnes de la nostra escola o de la nostra universitat: compartim una determinada tradició educativa, una determinada experiència universitària: amistat i valors. Semblantment, hi ha xarxes estructurades en forma de col·legis de professionals (col·legis Metges, de Farmacèutics, d’Advocats o d’Enginyers) que promouen serveis cooperatius als seus socis i esdevenen interlocutors de les administracions quan aquestes han de legislar sobre aspectes que afecten a l’exercici de les respectives professions.
Altres xarxes es teixeixen a l'interior de grans empreses, que mouen els seus membres d’un lloc a l’altre del planeta en funció de les necessitats estratègiques de l’empresa. Per exemple, algunes consultories fan aquesta funció, i acompanyen una exigència laboral extrema (treball a ritmes esgotadors), promeses de recolzament professional entre membres de l’empresa, suport afectiu i una “mística” de pertinença a l’empresa que acostuma a incloure accions de filantropia corporativa.
També hi ha xarxes professionals directament relacionades amb grups religiosos o ideològics. La pertinença al grup religiós et permet formar part d’una xarxa que, en teoria, promou uns certs valors i recolza els seus membres. Però aquestes xarxes de vegades promouen efectivament valors i altres vegades es converteixen en pantalles per promoure interessos particulars dels seus membres en contra del bé comú. A l’Àfrica, on la incertesa dels entorns institucionals és molt gran, les xarxes professionals són molt necessàries, i la mentalitat religiosa o màgica es barreja amb la professió. De vegades aquestes xarxes esdevenen sectes, amb ritus d’entrada que poden incloure actes d’extrema crueltat: per exemple, el sacrifici de familiars.
Tal vegada no hi ha xarxes professionals ideals, i la solució és formar part alhora d’altres xarxes no professionals que ofereixen un suport desinteressat: família, grups d’amics o comunitats de valors. És en aquests àmbits on poden madurar decisions humanes i professionals fonamentals.
.............................
“El mestre Zeng digué: ‘L’home noble es basa en la cultura per reunir amics, i es basa en els amics per reforçar la solidaritat humana’.” (Confuci Analectes XII, 24)
“Quan la vida és pacífica i sense problemes, és difícil distingir l’amic veritable del fals. Només quan arriben les dificultats afloren els veritables sentiments de l’amic. Perquè en temps de crisi els amics de veritat s’aproparan més i els falsos seran cada vegada més escassos.” Matteo Ricci Sobre l’amistat, 5.
..............................
· Pensa en una xarxa professional a la qual pertanys. Fins a quin punt és un grup d’interès que recolza els interessos privats dels seus membres? En quin grau promou el bé de la societat?
· Fins a quin punt “la mística” que genera sentit de pertinença en una xarxa promou valors vinculats amb el bé de la societat?
· Quin tipus de sacrificis personals o familiars demana el formar part d’una determinada xarxa o organització?
· Quin tipus de xarxes no professionals tinc a l’abast per recolzar les meves decisions fonamentals en les diverses etapes de la meva vida?