Silencis

Hi ha diversos tipus de silenci.1. Silenci de soroll. El silenci de sorolls és necessari per a dormir bé o per a concentrar-nos (llegir, escoltar música, estudiar).
2. Silenci de notes. És part de la música: alternant-se amb les notes (més llargs o més curts) composa el ritme.
3. Silenci de paraules. El meu silenci de paraules permet que els altres parlin, i convida a escoltar-los. També permet desenvolupar altres formes de comunicació com el llenguatge del cos o els gestos: la ganyota, el somriure o l’abraçada.
Per trobar el silenci de paraules de vegades necessitem la soledat. Però hi ha silencis compartits que tenen una força immensa: en una assemblea, el silenci compartit ens fa fixar tots en la paraula que acaba de ser pronunciada; en un cim, el silenci compartit ens permet fruir del paisatge; en un temple, el silenci compartit invoca una Presència invisible.
4. Silenci del pensament i del sentiment. Consisteix a calmar els pensaments i  sentiments que fan soroll dins nostre. Hi podem accedir concentrant-nos en el propi cos o en la respiració, escoltant sorolls ambientals, o fixant-nos en un objecte exterior. 
5. Silenci de l’acció. És la passivitat, el “dolce far niente”. Ens dóna accés a un nivell més profund de realitat. Per exemple, quan mirem un quadre una bona estona, hi ha un moment en què comencem a percebre’n coses que no havíem percebut al principi: detalls, colors o formes. O comencem a experimentar sentiments que encara no havien tingut temps de sorgir. Com si, al principi ens projectéssim sobre el quadre, i gràcies al silenci fos el quadre que comença a comunicar-se’ns de manera nova.
El silenci ¿és buit o està ple? M’inclino a pensar que està ple. També l’aire silenciós sembla buit, però es revela ple de música quan l’arqueta llisca sobre les cordes del violí.
Acollint el silenci, som capaços de penetrar (i de ser penetrats per) una realitat més profunda.
Tal vegada el meu silenci total, la mort, és l’accés a la Realitat plena.
.................................................
“El qui no busca, trobarà el misteri del dao (el camí). El qui busca trobarà l’aparença de les coses”. Daodejing, 1.
 “El cel parla de la glòria de Déu,
l’estelada anuncia l’obra de les seves mans.
Els dies, l’un a l’altre, es transmeten el missatge,
l’una a l’altra se’l revelen les nits.
Silenciosament, sense paraules,
sense que ningú els senti la veu,
la seva crida s’escampa a tota la terra,
escolten el seu llenguatge fins als límits del món.” (Salm 19, 2-4)
 “Vedà la paraula l’Amat a son amic, e aconsolava’s l’amic en l’esguardament [la contemplació] del seu Amat.” Ramon Llull Llibre d’amic e Amat n.146
.................................................
· Com és el ritme de sons i silencis (accions i passivitats) de la meva vida?
· Què faig per buscar el silenci del pensament i del sentiment?
· Davant de quines realitats faig silenci de l’acció perquè elles em comencin a comunicar la novetat?
· Igual com el violinista, com puc ser testimoni  de la plenitud de vida que habita en el silenci?