Reconec que segueixo creixent entre persones que creixen. Per fortuna, encara entrevisto de tant en tant a nois i noies que truquen a la porta de Projecte Home demanant ajudar per superar les seves addiccions. Que valents són! Després de vint anys col·laborant en la institució, em segueix impactant la unicitat de cada ésser humà. Cada cas és únic i irrepetible. I no hi ha vida igual a una altra. Per això, potser decebi a més d'un lector si m'atreveixo a afirmar que no hi ha receptes màgiques per trencar amb la dependència a les drogues, inclòs l'alcohol i altres addiccions.
No obstant això, si observo com alguns factors alberguen una gran capacitat transformadora que, ben utilitzats, esdevenen eines de gran ajuda en el procés de recuperació. Només per esmentar alguns: la involucració de la família durant el tractament (pares, germans, parelles), un acompanyament continuat i per etapes que persegueix la inserció social i una vida amb més sentit (que és molt més que deixar de consumir drogues), equips cohesionats i multidisciplinars per abordar l'addicció des d'una perspectiva integral, el model de referència positiu que suposen els centenars de voluntaris i voluntàries que col·laboren de manera altruista amb el seu temps i expertis, entre d'altres factors.
Desgraciadament, el fenomen de les drogues segueix afectant a milers i milers de persones a Catalunya, el que segueix requerint d'una societat més compromesa i capaç d’erradicar, o almenys reduir, les conseqüències negatives que té per a la persona, la seva vida i la seva entorn.