Dos models de persones
Avui se'ns han presentat dos models de persones. Les del paradís, i la del desert. Les del paradís, sortides de les mans de Déu i la del desert, engendrada de Déu i enviada per Ell mateix. Les primeres, home i dona, es troben en un ambient confortable, en unaterra fèrtil amb totes les varietats d’arbres que fan goig de veure i donen fruits gustosos. La segona, a la solitud i a la sequedat del desert. Les del paradís, temptades per una serp, la del desert pel diable.
Dos models d’actitud
A les del paradís, als que estan en situació privilegiada, se'ls incita a més, fins i tot a competir amb el mateix Déu, i arribar a tenir el mateix coneixement i poder d’Ell; el poder sobre el bé i el mal. Cauen en l'engany de la serp, i Déu els expulsarà del paradís.
A la del desert, en situació de necessitat extrema pel dejuni de quaranta dies, el diable l'incita a fer-se servir del poder de la seva divinitat, en benefici propi, convertir miraculosament les pedres en pa per satisfer la gana. Igualment l'incita a guanyar-se el prestigi i l'aplaudiment obrant contra el model de persona i d'estil de vida, com Déu que era, però veritablement encarnat. Així mateix és temptat de tenir el domini i poder sobre tots els pobles, en contra de la missió de servei a què havia estat enviat. I Jesús surt vencedor sobre el diable. I Déu li envia els àngels perquè el serveixin.
Aquestes són dues representacions de les nostres reals situacions humanes de temptació que se’ns presenten com agradables, però contràries al sentit que Déu ha volgut donar a la nostra vida. Tots i totes d’una manera o altra, en uns moments o altres la nostra serp o el nostre diable o, millor dit, el nostre egoisme ens porta ambicionar a ser més del que som i del que podem i hem de ser. I els relats ens presenten les dues diferents actituds a adoptar.
La nostra actitud?
Quina és la nostra actitud? Per quina actitud ens inclinem? Ens inclinem pel “poder” o pel “servei”?
Aquests relats se'ns presenten en iniciar el nostre camí de quaresma, perquè redrecem l'orientació de la nostra vida i sapiguem procedir de manera adequada, perquè no ens excloguem del definitiu paradís i puguem gaudir del projecte Déu: la vida joiosa per sempre.
Sabem, doncs, extreure la veritat profunda i transcendent que es troben als relats de l'Escriptura, exposats en els diversos estils i gèneres literaris, amb què es van escriure, en els diversos temps i entorns geogràfics i culturals.
Al llarg de la quaresma la paraula de Déu ens anirà interpel·lant, perquè la nostra vida es vagi orientant d'acord amb l'actitud que va adoptar el temptat al desert i que va acabar, després de la seva mort en creu, ressuscitant a la vida divina. D'aquesta manera, se'ns ha promès participar-hi.
Fotografia: Mercè Pares
