Jesús a la creu
Acabem de fer memòria del camí de Jesús fins arribar a la seva mort en creu. Què ens diu a nosaltres Jesús a la creu? Ens diu molt! Ens ha de dir molt! Tant ens diu, que mai no arribarem al fons del sentit d’aquest fet. I, al llarg de la nostra vida, hi hem d’anar aprofundint!
Avui en podríem considerar dues grans interpretacions i ben antagòniques. Jesús a la creu ens diu molt de la misèria humana i ens diu molt de la dignitat humana.
Misèria humana
Jesús clavat a la creu és a on ha portat l’impuls desbocat d’instints i forces anímiques inhumanes per voler mantenir el poder, el prestigi, el privilegi d’uns sobre els altres, tot abusant dels senzills, dels necessitats, dels no il·lustrats, dels condemnats per la intolerància, per no seguir un determinat criteri i la freda i literal interpretació de la llei.
I és aquest impuls tan inhumà el que va embogir aquells, que no van parar de voler callar, emmudir, incriminar, perseguir, detenir, jutjar i eliminar Aquell que es va fer proper i defensor dels senzills, dels necessitats, dels no il·lustrats i compassiu amb els titllats de pecadors.
Aquesta és la misèria humana, que ha volgut imposar la seva malícia per sobre de la bondat de Jesús. Jesús a la creu és la mostra, ben clara, de la misèria humana.
Cada u de nosaltres, en quin aspecte de la malícia humana s’hi identifica? Qui clavem a la creu víctima dels nostres instints descontrolats?
Dignitat humana
Però, Jesús, a la creu, ens diu molt de la dignitat humana. Jesús a la creu ens diu molt de l’amor que Déu té per la humanitat. Jesús a la creu ens diu molt de la condició humana amb la que s’hi ha volgut identificar. I en Jesús, cada persona humana és imatge de Jesús, el Fill de Déu. És imatge de la divinitat.
I fins a quin punt és així, ho veiem pel fet que l’encarnació del Fill de Déu s’ha sotmès a l’estat més baix d’humanitat que és la mort, i una mort, considerada la més ignominiosa per a un ajusticiat.
És, doncs, tan gran la dignitat de la persona humana que, segons el criteri de Déu, pels seu gran amor que li té, val la pena que el seu Fill encarnat arribi a aquesta situació límit.
Perdó! Gràcies!
Per tant, davant de Jesús en creu, no podem més que fer un reconeixement de la nostra misèria i del nostre pecat, com humans que som. I cal que en demanem perdó.
I al mateix temps hem de fer una gran acte d’ acció de gràcies per formar part de la humanitat, per ser persona humana que hagi estat objecte d’un tan gran amor com el que Déu ens ha tingut, i de tenir un Déu germà nostre que ha volgut fer-nos participar, com demà celebrarem, de la seva condició divina, amb la seva resurrecció.
