Temps Ordinari - Vuitè diumenge

Busqueu per damunt de tot el REGNE de Déu i la seva JUSTÍCIA, i tot això us ho donarà amb escreix. No us NEGUITEGEU, doncs, per L'ENDEMÀ. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps (Mt  6,33-34).Segurament aquest termes de l'últim quart del Sermó de la Muntanya compendien l'essència del seu contingut i quasi conformen la 1ª evident INCLUSIÓ amb les Benaurances del començament: conceptes de REGNE i de nova JUSTÍCIA, amb consequència pacificadora i engrescant, com alliberament del NEGUIT que ennuvola la nostra ruta quotidiana. Prepara, igualment, la cloenda de l'exhortació a construir una existència creient: Per això, tothom qui escolta aquestes paraules meves i les compleix és com un home prudent que ha construït la seva casa sobre la ROCA (7,24).L'efecte del seu discurs (Mt 5-7) en els oients, tanca tot l'ensenyament i amplifica el de la 1ª jornada de Jesús a Cafarnaum: (Mc  1,22.27) i a les dues Sinagogues de Natzaret i Cafarnaum (Lluc: 4,22.31). Mt 7,28 mostra l'impacte: Quan hagué Jesús acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.•1.     SIGNIFICAT de REGNE i de JUSTÍCIA integrats en l'estructura de les BENAURANCESAquesta vertebració és intrínseca en la meva perspectiva; convido a repassar-la. Fa una pila d'anys la vaig comentar en una altra pàg.web, a propòsit del 4rt diumenge A.A)  Després de remarcar la preparació a l'AT, d'una nova pietat no legalista, el profeta Sofonies qualifica com a RESTE d'Israel els seus adeptes: el fracàs polític i religiós del Regne del Nord (Samaria) en mans  d'Assíria -amb la conseqüent dispersió de llur elite- va fer que un grupet de creients piadosos que hi restaren, cobressin consciència d'haver esdevingut autènticament pobres: uns que ja no tenen d'altre aixopluc que el mateix YHWH a qui havien abandonat. Només ell els hi restava: el sofriment els havia des-instal·lat tot alliberant-los, i els duia a la veritat de Poble-creació i client de YHWH, que RESPONEN a llur condició d'escollits, ESCOLLINT-LO. És el que reflecteix Sofonies (2.3.13): Busqueu el Senyor tots els humils (anawim) del país - Busqueu la humilitat-pobresa Deixaré en el teu país un poble humil/pobre. S'ha produit una TRANSPOSICIÓ ESPIRITUAL. El concepte creix i es     desenvolupa en l'Israel més qualitatiu = la RESTA = YHWH ha consolat el seu poble i dels seus pobres se n'ha apiadat,( Is  49,12). Maria i el vell Simeó pertanyen a aquest grup.B)  JESÚS -en situació particularment vibrant de l'Evangeli (Mt 11,29) s'autodefineix com a ANAW respecte del seu Pare i dels germans = pobre, senzill, amable, client d'ells i del tot vulnerable; orientat a entregar-los la vida: TAPEINÓS TE KARDIA = 1ª  i 2ª o 3ª Benaurances.Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats ;  jo us faré reposar. Accepteu el meu jou, feu-vos DEIXEBLES meus, que sóc ANAW-benèvol - humil de cor.Recordeu, també, 2 Co 10,1 : Jo, Pau, us demano per la pobresa, humilitat i  dolcesa de Crist...Quan el Baptisme (Lc 3,21), Jesús es posà amb els pobres i humils, identificat amb la RESTA d'Israel.C) BENAURANCES (5,1-12): remarcar la solemnitat i el seu marc = muntanya (Moisès-nova Llei);  s'assegué (mestre) i se l'acosten els deixebles. Recordar Feu-vos deixebles meus, que jo sóc...; Heus aquí l'HOME! - Heus aquí el vostre REI! = paradigma - Invitació i opció +  una PROMESA.1ª. Feliços  - en marxa- els qui HAN ESCOLLIT esdevenir clients de YHWH, humils de cor; mai idòlatras ni autosuficients, vulnerables al Pare i als germans. - NOMÉS en AQUESTS Déu pot exercir la REIALESA i desplegar el seu poder: Fareu signes i prodigis en el nom de JC-el Senyor.2ª (3ª). Per fer més complet el paral·lelisme amb Jesús  benèvol, amable de cor: Feliços els cordials i  accesibles, perquè d'ells és la terra: seran els fills, disposant de tots els bens, fins i tot els repartiran.3ª (2ª). La compunció (penzos); l'aflicció i les llàgrimes, autentifiquen la qualitat  d'escollir la humilitat de Déu en Crist, pel contrast amb la nostra incoherència i el sofriment de tants germans (dues vulnerabilitats) : Feliços els qui ploren. Aquests rebran abundància de consol.4ª  Vet aquí la JUSTÍCIA (la nova saviesa de Déu (aquestes humilitat, pobresa i els plors): D'ELLA  en té fam i set -seran saciats-.  I N C L U S I Ó entre 4ª i 8ª Benaurances, contrastades = i, alhora,8ª  PERSEGUITS (i incompresos) PER causa d'aquesta mateixa JUSTÍCIA -paradoxa del REGNE ensems saciats i perseguits.. També I N C L U S I Ó  entre 1ª i 8ª Benaurances = en totes dues promet el REGNE.Aquesta Benaurança té una GLOSA, i promet la JOIA - ALEGREU-VOS-EN =  dolorosa-joia!Les 5ª - 6ª - 7ª  Benaurances  especifiquen la  t a s c a  d'aquests altres Crist-Feliços, en marxa els qui presten ajuda -COMPASSIUS, matricials- Imiten la hesed divina - Déu se'n COMPADIRÀ.-Feliços els NETS DE COR, els transparents.. - viuran sempre EN LA PRESÈNCIA del Senyor.                 -Feliços els PACIFICADORS: Déu els anomenarà FILLS SEUS.D)  Heus aquí el que el Senyor ens ensenya com a CAMÍ ESENCIAL de la NOVA LLEI en JC, i que ens assimila al seu destí d'Home-Déu.   PER TANT: NO US NEGUITEGEU PER LA VOSTRA VIDA, NO TINGUEU POR..-Vosaltres busqueu primer EL REGNE de Déu i LA SEVA JUSTÍCIA = aquestes Benaurances (un altre cop les INCLUSIONS entre REGNE i  JUSTÍCIA), i tot això us ho donarà de més a més.Viure com a CLIENTS del Senyor en el recurs a Ell i en la intimitat de la pregària, presentant-li els nostres atzucats i pors -i sempre a nivell d'experiència cristiana-  ens permet descobrir com el Senyor OBRA en les nostres vides una nova creació a la carta -expertus potest credere- diu un vell i tendre himne llatí de l'Edat Mitjana..Res de tot això mai no és màgic -és, tanmateix, real-. M'ha impactat el recurs als Salms o al llibre de la Consolació del 2ºn Isaïes en els textos, llegits en aquesta Eucaristía: Selecciono el verset que serveix d'Introit, com a pòrtic, el Salm 17: El Senyor ha vingut a sostenir-me, m'ha alliberat, perquè m'estimava.Sens dubte el marcatge més intens és del Salm 61 : Només en Déu reposa la meva ànima, d'ell en ve la salvació. Remarco la insistencia en els NOMÉS ell és la ROCA o el CASTELL on em trobo segur.., ROCA inexpugnable - el meu REFUGI. Vosaltres, poble reunit, CONFIEU en ell, esplaieu davant d'ell el vostre cor.Sense que pertanyi a aquest diumenge, resulta dificilment superable el Salm 31: En tu, Senyor m'emparo. Senzillament, hom  tremola davant el seu llenguatge: Tasteu-lo un cop més: ens fa redescubrir l'aclamació prèvia a l'Evangeli d'enguany: La paraula de Déu és viva i activa, i esclareix les intencions i els pensaments del cor  (Hebreus 4,12)Fer esment del Salm 31, amb expressions com: Ets per a mi PENYAL i PLAÇA FORTA, GUIA'M,  ENCAMINA'M per amor del teu nom - Confio el meu alè a les teves mans;  tens a les mans el meu destí; Fes veure al teu servent LA CLAROR DE LA TEVA MIRADA...eixampla la perspectiva en la mateixa línea de la definició del terme YHWH =  SÓC i, també, SERÉ (m'aniràs coneixent).      És encara recent la beatificació de J.H Newman. Fa molts anys vaig fer sol una visita a la seva oval Biblioteca i lloc de treball, a Birmingham; en ella, vaig recitar i pregar el seu THE PILLAR ON THE CLOUD, que es canta tant a les esglésies anglicanes com a les catòliques: Lead, kindly Light amid the encircling gloom. Lead Thou me on!. I que jo bé conexia i en feia ús. Amb la coneguda pregària del també Beat Charles de Foucauld, les trobo com les més inspirades  aproximacions al Parenostre que conec:CONDUÏU-ME, dolça llum, a travès de les tenèbres que m'encerclen,Conduïu-me, Vós, sempre més endavant!La nit és fosca i sóc lluny de la llar: Conduïu-me, Vós. Sempre més endavant! Guardeu els meus passos; no demano pas de veure ara allò que cal veure més     enllà:Només un pas plegats ja és prou per a mi.No sempre ha estat d'aquesta manera, i no sempre he pregat Perquè em conduïu, Vós, sempre més endavant.M'agradava de triar i veure el meu camí ; però ara :Conduïu-me, Vós, sempre més endavant! M'agradaven els dies vistosos i,malgrat que em devorava l'ansietat, l'orgull incitava el meu desig: no te'n recordis d'aquells anys.El vostre poder m'ha beneït tan llargament:Segur que encara sabrà conduïr-me sempre més endavant,Per la plana i per l'aiguamoll, damunt el roquissar abrupte i el torrent,fins que la nit s'hagi anat.I en el matí somriguin aquests rostres d'angels, que havia tant enyorat i perdut una  estona.