Invitació
Jesús, en la seva missió com a Fill de Déu encarnat, vol tenir col·laboradors. Per a l’extensió del seu Regne, en necessita. I, per això, fa una crida, una invitació. No és una imposició a l’ estil d’ un servei militar obligatori. Ni fa un rentat de servei per imposar la seva voluntat. Avui ho hem sentit: Si algú vol venir amb mi...No vol contradir el projecte de la creació de la persona humana. La persona humana ha estat dotada de llibertat. I ha d’exercir-la.
Per tant, la crida de Jesús és una invitació. Jesús no arrossega. Jesús convida a anar amb Ell, en la seva companyia, a passar per les situacions, que ell va passar, en portar a terme la seva missió.
Invitació a estimar
La crida de Jesús és, en el fons, una crida a estimar. Una crida a estimar-lo. A Ell. Però no és una crida a estimar com a iniciativa pròpia nostra. És una crida a correspondre a l’amor, que Ell ja ens té. Ens crida a nosaltres perquè ens estima. I, ens crida perquè, sentint-nos estimats, l’estimem.
I aquesta estimació, que ens convida a tenir-li, ha d’estar per sobre de cap altre amor. Inclús per sobre de l’amor al pare o a la mare, o a l’esposa o als fills, germans i germanes. I això, per la simple raó que el seu amor és més gran que el de tots ells. És més! És més gran que l’amor que jo em tinc a mi mateix.
Invitació a portar la creu
Jesús, és conscient del que és la vida humana. Ell mateix l’està experimentant. Sap de les dificultats i patiments que això suposa. Per això no dubta en explicitar que la seva invitació comportarà moments i situacions difícils, previsibles o imprevisibles, que s’hauran d’afrontar. És el que denomina com portar la creu.
Per això, Jesús, ens fa adonar, perquè siguem realistes. Jesús no ens vol enganyar, ni seduir en vanes il·lusions que ens portin al desencís i al replegament.
Invitació d’anar amb Ell
Però no oblidem que la invitació és d’anar amb Ell. I Ell en el seu camí d’estimació, tot passant sempre fent el bé a tothom, rep rebuig i condemna a portar la creu i morir en ella. Però en va ressuscitar per tornar al goig de la vida divina, i així guanyar per a tots i per a cada un de nosaltres, els humans, una feliç i eterna nova vida.
La invitació, que ens fa, demana la nostra lliure resposta.
Preguntem-nos avui, cada u de nosaltres, fins a quin punt acceptem i seguim la invitació que ens fa Aquell que més ens ha estimat, ens estima i ens estimarà?
