Temps Ordinari - Segon diumenge

Samuel i la trucada de Déu.Com més adolescent o jove siguis, més entendràs aquests misteris informàtics aplicats al nostres telèfons mòbils. Indiquen els manuals: "Vaya Vd al menú, luego  Herramientas → Ajustes→Telefono→Llamadas→Envio nº propio", aleshores pots dir: " activat o desactivat!". És a dir, qui rep una trucada és identificat pel receptor o no, perquè apareix en pantalla l' identitat del qui truca o bé "nº privado"!Quan Déu va trucar al petit Samuel, aquest no va identificar la trucada! Perquè Déu té les seves maneres d'encriptar el seu truc. No és una juguesca. Ell vol que l'identifiquis, no com un qualsevol de la teva guia humana de telèfons,  perquè el que t'ha de dir és  important, tan important que pot capgirar la teva vida,  i no vol una resposta rutinària de les moltes que es poden rebre al dia o a la nit!Aquella nit Samuel va pensar que algú s'havia equivocat, que era el seu amo i va respondre amb la mateixa rutina i inèrcia de tantes altres trucades. Tot era canviar una petita configuració de la seva oïda o del seu cor: per detectar el truc de Déu. Reconèixer la seva veu, escoltar la seva crida. Identificar el seu truc.El que hem llegit en aquesta primera lectura és anècdota, però és alhora metodologia: la metodologia de Déu envers nosaltres. La seva manera de trucar-nos, de cridar-nos, de comunicar-se és alhora personal, però imprevisible -Déu sempre és sorprenent- no té hora, ni dia o nit, la podem confondre amb la de l'amic, veí, company de feina o parent. Si no tenim el cor ben configurat podrem dir que Déu es llunyà i no em diu res, però, de fet, ell  et diu i té molt a dir-te. Què bonic aquell cant de comunió que diu "No ho sents? hi ha Algú que està trucant.." Déu és fidel i constant en la seva metodologia i pedagogia.Jesús crida: A la vida el que compte no és "On" vas, sinó amb "Qui" hi vas.Quan el fill adolescent rep la trucada i tot seguit us pregunta -o comunica!-: "aquest vespre sortiré". El pare o mare farà bé, si primer pregunta amb qui anirà. Després potser serà prudent saber a on volen anar. L'important a la vida no és tant la ubicació geogràfica com la personal. El poeta castellà deia que "Yo no habito en islas paradisíacas ni ricos palacios.. habito en los pronombres" Amb tu, amb mi, amb ell o ella, amb vosaltres. Quan a Jesús li pregunten on viu, els respon seguiu-me, i veureu on sóc JO. I es quedarem amb Ell. Quantes parelles he conegut, que per motius familiars, laborals o altres han estat anys, i potser definitivament, fora del lloc de naixença o lluny de les seves arrels geogràfiques. Impensable si no fóra per estar junts. El projecte de vida és estar junts:  "on", és important, però secundari. Jesús crida, invita, no a seguir, sinó a seguir-lo. Aquesta és la vocació cristiana, evangèlica. Jesús segueix la mateixa pedagogia. La veiem avui a l'Evangeli. L'han seguida una munió d'homes i dones al llarg dels temps. La segueixen avui tants i tantes que volen ser fidels a la renovada crida de Jesús. "Ser diferent és indecent."Aquest eslògan sona potser millor en anglès. És eslògan americà. Un axioma que la societat vol per xuclar i uniformar els ciutadans. Confiem que l'Església no vulgui cristians anònims i sense consciència personal. Seria un eslògan o axioma, si entenguéssim malament els cristians allò de Jesús i el seu ramat. Els "homes-ramat", ovelles totes iguals, amb les mateixes normes i regles, siguin eclesials o ciutadanes, és el contrari a la crida personal, a la decisió individual. Crida feta  a tu i  a mi, pel meu nom, pel teu nom: Samuel, Andreu, Simó,  Natanael. Ningú és igual a l'altre. Jesús segueix trucant, invitant. Ben cert que tots seran seguidors, formaran Comunitat: La fe cristiana ens ensenya a ser originals -perquè per Déu som únics- en la vida privada, socials en la vida pública, i comunitaris, en la vida eclesial: ens possibilita l'equilibri entre la persona i la comunitat.El Quixot deia "No hay otro YO en el mundo"  a aquest "JO" Déu el crida. Segueix trucant. Des del seu número privat al meu mòbil -al meu cor-  de número privat. A cadascú la resposta.