Estem a mig juliol. Avança l’estiu. Avui és la diada de la Mare de Déu del Carme, tot i que la nostra celebració és la de diumenge. Recordarem i pregarem per totes aquelles Carme’s que coneixem. I les que no coneixem, també. Pregarem pels pescadors i gent de la mar. I les seves famílies.
Comencem el capítol 13 de l’Evangeli de Mateu. El capítol de les paràboles. I ens deturarem tres diumenges a escoltar, assaborir i interioritzar el que Jesús ens diu, mitjançant paràboles.
La d’avui la coneixem com la paràbola del sembrador. Així ens ha arribat. Amb la pre-comprensió d’una comunitat que –al llarg dels segles- no la reconeix com la paràbola de la collita, ni la del rendiment. Tampoc com la dels diferents terrenys, ni la dels fracassos, ni la de la regeneració de la terra...
La paràbola del sembrador. “Va sortir el sembrador a sembrar”. Jesús parla a la gent d’un mitjà rural amb paraules i imatges fàcils de comprendre.
A nosaltres, avui, aquest Evangeli ens dóna tres pistes importants per a la nostra vida.
1.- Déu és en nosaltres.
Portem la seva presència ben dintre nostre. La Paraula de Déu està viva en nosaltres. Ha estat sembrada. Jesús mateix és el sembrador. I, com a sembrador, ofereix, convida, anima, proposa, crida, demana. Ben diferent de manar, inculcar, imposar, atemorir, regular...
Jesús, sembrador de Bona Notícia, bondat, esperança, sentit, fraternitat, solidaritat, entrega, joia, coratge i perseverança. Amor.
Certament que la Bona Notícia és en nosaltres. I a nosaltres ens toca acollir-la. Rebre-la. Deixar que arreli i visqui. Deixar-la entrar ben endins. Que vivifiqui tota la nostra persona. El que som i el que fem. Com ens entenem i com ens relacionem.
2.- Confiança. Una gran confiança.
Hi haurà collita. Sens dubte, hi haurà collita!
Massa vegades ens entestem en identificar si som més cuneta de camí, males herbes, o pedregots...
No perdem massa energies en fer anàlisi de terrenys. Som una extensa finca on hi ha de tot. Pedres, herbes, ocells... I terra bona. No ho oblidem. I terra bona!!!! Assaonada, fins i tot!
Hi haurà collita. Cent, seixanta, trenta... El que sigui. Hi haurà collita. La Paraula de Déu sempre –sempre!!- fructifica. Ho veurem, o no. Ho recollirem nosaltres, o no. A nosaltres ens toca acollir, vivificar, treballar bé la nostra terra, deixar-nos conduir pel seu Esperit. Mantenir la lucidesa i l’esperança i l’entrega. Jugar net. Amb honestedat i veritat. Treballar dia a dia. Allà on som.
Hi haurà collita. El Regne serà realitat. La voluntat de Déu arribarà a termini. La seva promesa és certa.
Ell pronuncia la darrera paraula.
3.- Ell és així.
El Pare es revela així. Ell és així. Sembrador generós. Excessiu i desmesurat al nostre entendre, fins i tot. Pacient. Confiat. Constant. Surt, somrient, a sembrar un dia. I un altre. I un altre...
El Regne, sembrat en la nostra vida, creix així. De dins enfora. Dia a dia. Imperceptiblement. A un ritme que ni controlem ni definim. El Regne es fa així. De baix a dalt. Arrelat. Ben arrelat en el humus de la humilitat. De les relacions properes. Del servei desposseït. De la vida entregada.
El sembrador-Jesús és així. I, per tant, cridats a ser així.
Qui tingui orelles, que escolti.
