Avui celebrem la festa de la santíssima Trinitat. És cert que, segons com, ens pot costar entendre per què celebrar la Trinitat, que ens pot semblar que és més aviat un tema per a les facultats de teologia… Fàcilment podem pensar: ‘i la Trinitat, què significa per a mi?’
Les lectures d'avui ens poden ajudar a celebrar aquesta Festa que, de fet, és tan bonica i entranyable.
En primer lloc, com diu la primera lectura, avui celebrem que Déu, que no podem veure ni sentir amb els sentits, ha volgut fer-se proper a nosaltres de tantes maneres al llarg de la història, i de la nostra història personal.
És l'admiració de l'autor del Deuteronomi: el nostre Déu s'ha fet tan proper, que ha volgut fer-se present a nosaltres, ha teixit una història primer amb el poble d'Israel, per fer-ho finalment amb tota la humanitat.
Un Déu que ha volgut mostrar-nos camins de vida, que aprenguem a viure camins de fraternitat, que s'ha fixat en els més petits i els marginats i sofrents…
L'evangeli, per la seva banda, ens mostra, amb tot el seu relat, com Déu, en la plenitud dels temps, ha vingut a nosaltres d'una manera tremendament audaç: en la persona del seu Fill, Jesucrist, per fer arribar a la plenitud els seu missatge i la seva presència entre nosaltres. Jesús és el gran regal de Déu per a la humanitat: la seva presència i el seu rostre fets tan propers a nosaltres.
Però Jesús mateix ens va parlar d'una nova manera creativa de Déu per fer-se proper a nosaltres: a través del seu Esperit Sant, que ha volgut infondre en els nostres cors. Només ens cal acollir-lo, obrir-li la porta del nostre cor perquè l’Esperit l'habiti i es trobi ‘com a casa’...
Quina creativitat de Déu per fer-se proper a nosaltres i per treure'ns de tants atzucacs en els que tan sovint ens quedem!
Però no és només això, el que avui ens alegra. Avui celebrem que la Trinitat és comunitat d'amor i de donació mútua entre el Pare, el Fill i l’Esperit Sant… Una comunitat d'amor que ens vol incloure a nosaltres, les persones, i que, per això, ens vol fer viure, per l'Esperit, que som fills, filles de Déu, i que li podem dir de cor: Abbà, Pare…
I justament perquè té tal desig de nosaltres, que li diguem sí, que el coneixem i vivim segons els seu cor, que avui a l'evangeli veiem com Jesús ens envia a missió, per tal que els que no el coneixien, puguin descobrir tal regal, tal do, tal esperança, tal destí, tal unió entre nosaltres i el Déu de la vida.
Gràcies, Senyor, per tal regal que ens fa gaudir avui, gràcies, Senyor, per ser com ets!
