Temps Ordinari - La Santíssima Trinitat

Al llarg de l'any litúrgic, ja des del primer diumenge d'Advent, hem anat contemplant i celebrant les promeses i les meravelles ("magnalia Dei") obrades per Déu en favor de la Humanitat, sobretot aquella meravella inaudita que ha estat la Vida, Mort i Resurrecció de Jesús, gràcies al qual hem rebut abundosament el do de l'Esperit Sant.I avui ens preguntem: Qui és aquest Déu que ha obrat i obra totes aquestes meravelles? Com podem nosaltres, a partir de la Sagrada Escriptura, pensar i dir quelcom autèntic sobre el seu Misteri, sobre el seu Ésser, que ens sigui profitós i salvífic per a la nostra vida?Els cristians no pensem pas que fer-nos aquesta pregunta sigui fruit només de la curiositat o que sigui una pretensió desmesurada. De fet, a l'Evangeli de Joan, malgrat l'afirmació de l'evangelista que diu: "A Déu ningú no l'ha vist mai" (Jn 1, 18a), trobem també més endavant, i en llavis de Jesús, les paraules següents: "... La vida eterna és que et coneguin a tu, l'únic Déu veritable, i aquell que tu has enviat, Jesucrist" (Jn 17, 3). Amb aquestes paraules, el Senyor convida a l'Església sencera a aprofundir en el  coneixement de Déu per tal de progressar "en la vida eterna".Ben cert que "Déu és Déu" i que tots els conceptes i paraules humanes resten molt lluny del seu Misteri inefable. Però no podem oblidar que "en moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill..." A partir, doncs, del Fill i dels apòstols i evangelistes que donen testimoni d'Ell, gosa l'Església dir quelcom sobre el Misteri de Déu.D'entrada, cal dir que a l'Escriptura trobem expressions que ens parlen d'una manera com resumida sobre l´ Ésser de Déu i sobre la nostra manera d'apropar-nos-hi, per exemple: "El qui no estima no coneix Déu, perquè Déu és amor" (1 Jn 4, 8).Però també és cert que la mateixa Escriptura ens proposa una altra manera de parlar de Déu, un altre llenguatge més concret i més familiar, un llenguatge que ens parla de "Déu Pare", del "Fill de Déu", de "l'Esperit de Déu". Aquest llenguatge el trobem sobre tot a l'Evangeli de Joan i a les Cartes de Pau. Fixem-nos, per exemple en la segona lectura d'avui: "Que la gràcia de Jesucrist, el Senyor, l'amor de Déu i el do de l'Esperit siguin amb vosaltres" (2 Co 13, 13); o fixem-nos també en l'evangeli d'aquest dia: "Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic..." (Jn 3, 16). I no oblidem algunes expressions dels Sinòptics, com quan Jesús ressuscitat diu als deixebles: "Aneu, doncs, a tots els pobles i feu-los deixebles meus, batejant-los en el nom del Pare i del Fill i de l'Esperit Sant" (Mt 28, 19).I els cristians dels primers segles, especialment els Pares de l'Església dels segles IV-V-VI, tot partint de la Sagrada Escriptura, van anar elaborant un llenguatge que culminà en la formulació del dogma que commemorem avui, el dogma de la Santíssima Trinitat. Entenem com a dogma de la Santíssima Trinitat l'ensenyament de l'Església que afirma la unitat de Déu en les tres persones del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant. Unitat i Trinitat de Déu que nosaltres no podem comprendre, però que ens inviten a l'astorament i a l'adoració.Certament que la Unitat i la Trinitat de Déu, tal com l'ensenya l'Església i la confessem en recitar el Credo, no es troba explícitament en la Sagrada Escriptura, sinó que és ja una exegesi dels textos bíblics, exegesi feta per l'Església posterior al Nou Testament, i -més en concret- per l'Església dels primers concilis ecumènics.Un bon resum de la doctrina trinitària el trobem en el Símbol de la fe anomenat "Quicumque" (segle V): "La fe catòlica consisteix en això: venerar un sol Déu en la Trinitat, i la Trinitat en la Unitat, sense confondre les persones, sense dividir la substància (l'ésser): perquè una és la persona del Pare, una altra la del Fill i una altra la de l'Esperit Sant; però, del Pare, del Fill i de l'Esperit Sant, una és la divinitat, igual la glòria i coeterna la majestat" (citat al Catecisme de l'Església Catòlica, n. 266).Cal dir que el llenguatge del dogma trinitari ens resulta abstracte i ens pot semblar més aviat propi d'una cultura ja antiga i superada. Però, ¿és realment així? Les preocupacions que portaren a aquells Pares de l'Església i concilis antics a formular aquest dogma, ¿són del tot alienes a la nostra cultura i a les nostres preocupacions? ¿què ens ve a dir el dogma de la Santíssima Trinitat?Quan el dogma trinitari ens parla de les Tres Persones unides en una única naturalesa (un únic ésser), ens parla en definitiva del misteri de la Persona. La persona no és només l'individu tancat en si mateix i només capaç de comprendre l'altre si l'altre se li assembla. Mirant la realitat tripersonal de Déu, entenem que un xic  la Persona és precisament aquella capacitat d'existir donant-se plenament a l'altre, afirmant a l'altre en la seva alteritat.Hi ha una paraula a l'evangeli de Joan que ajuda a comprendre tot això: "Ningú no té un amor més gran que el qui dóna la vida pels seus amics" (Jn 15, 13). A nivell humà "donar la vida per l'altre" comporta perdre la vida... Doncs bé, l'afirmació de Déu com a Trinitat de Persones ens porta a intuir un xic que les Persones divines es comuniquen mútuament el seu ésser, i en aquesta mútua donació es constitueixen en llur alteritat. Sant Joan Damascè (+ 749), seguint aquelles paraules del Senyor: jo estic en el Pare i el Pare està en mi" (Jn 14, 11), afirma que les Tres persones divines "estan unides en el mateix ésser no per a confondre's, sinó per a contenir-se mútuament". Això és la Persona: aquesta capacitat de contenir les altres persones no apropiant-se-les ni aprofitant-se d'elles sinó afirmant-les en la seva realitat única.Més encara: la revelació trinitària il·lumina la realitat humana. Si som éssers creats "a imatge de Déu" (Gn 1, 26-27), som éssers capaços de superar el nostre individualisme per tal d'esdevenir autèntiques persones, que portem en els nostres cors totes les altres persones i les "estimem com a nosaltres mateixos".I per això anomenem l'Església com a Cos de Crist: un únic cos (una única "naturalesa crística")  en una il·limitada diversitat de persones, on cada persona porta les altres en si mateixa. Aquesta és la nostra meta, això és "el Regne".I acabo permetent-me un consell per a aquest dia: Agafeu els textos de la Litúrgia d'avui i agafeu també la meravellosa i coneguda icona de la Santíssima Trinitat, pintada per Sant Andreu Roublev; i dediqueu una bona estona a llegir els textos i mirar alternativament la icona. Tant de bo que experimenteu com el Déu-Trinitat és "la nostra llar" i, com deia Nicolau Berdiaeff, "el nostre programa polític".