Festa de la Transfiguració (6 d'agost 2023)
Avui celebrem la festa de la Transfiguració. Sovint pensem que és per a nosaltres una festa estranya: com és que Jesús es va transfigurar? Què va passar realment? Quin significat té aquesta escena per a nosaltres?
Els deixebles de Jesús, encara que el tenien amb ells, no van tenir-ho tampoc fàcil per creure en ell com a Fill del Pare del Cel, com a Senyor. És cert que van viure coses meravelloses amb ell, és cert que van sentir paraules molt encoratjadores i agosarades dels llavis de Jesús… però també és veritat que no els va ser fàcil entendre i acceptar algunes de les coses que Jesús deia, com aquesta: “jo i el Pare som u”, o “abans que fos Abraham, jo ja hi era”... sobretot perquè a aquestes afirmacions tan fortes, s’unia una humilitat i una senzillesa tan gran: com podia aquest Jesús, pobre i humil, ser el Senyor de la Glòria, el Messies gloriós que esperàvem?
Per això, coneixent aquestes dificultats. Jesús va voler ajudar els seus deixebles a aprofundir la seva mirada. No quedar-se simplement en les anècdotes, en les aparences, en allò visible. Sinó, anant a descobrir qui és veritablement Jesús.
L’experiència de la Transfiguració té molts elements que son símbols, signes d’una gran manifestació divina: la muntanya alta, que recorda la muntanya en la qual Moisès parlava amb Déu, i tornava refulgent de la llum que havia rebut…; el núvol sobtat, que alhora mostra, però amaga també la visió de la glòria plena; Moisès i Elies, que apareixen parlant amb Jesús, que ens recorden el diàleg de Jesús amb les tradicions més precioses d’Israel: la Llei i els profetes…
Tots aquests elements ens recorden que els deixebles, que eren amb Jesús, van tenir una profunda experiència de Déu.
I quin és el contingut d’aquesta experiència? Doncs les paraules que els arriben del Cel, del Pare: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo”.
D’aquest evangeli podem treure, potser, tres ensenyaments per a la nostra vida, per viure’ls més en el nostre camí:
Primer ensenyament: com puc fer vida d’aquestes paraules del Cel? Jo també puc escoltar aquestes paraules: “Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo”, i mirar amb més desig, amb més tendresa, amb millor escolta, el Jesús dels Evangelis? Com puc ‘escoltar les seves paraules’ amb més atenció i fent-les eficaces en la meva vida?
Segon ensenyament d’avui: els deixebles, després d’aquesta experiència, “alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol”. Potser jo també he d’aprendre a veure en tota la realitat, en tot, la presència i les empremtes del Jesús glorificat, ressuscitat? Potser la Transfiguració em pot ajudar a mirar la realitat d’una altra manera, com una realitat estimada, habitada i plena de les empremtes de l’amor de Jesús?
I el tercer ensenyament per a mi, d’avui: veiem com els deixebles, després d’aquesta experiència íntima i preciosa amb el Senyor, baixen de nou de la muntanya. Podem dir que la muntanya és el lloc de la revelació del que cal veure quan un és a la plana, al món actual, a la realitat concreta de cada dia. Però és en la plana on hem d’exercitar i viure el que hem descobert a la muntanya.
I en el cas de Jesús i els deixebles, l’estada a la plana va suposar tornar a l’humilitat, la sezillesa i el lliurament que portaria Jesús a una altra elevació, en aquest cas la de la Creu…
Que el Senyor, doncs, ens ajudi a obrir els ulls per veure la seva profunditat, i també que ens ajudi a viure els seus camins aquí a la plana del nostre dia a dia.
